Projecció de “Transmissions” a Tortosa

Destacades

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” torna a les Terres de l’Ebre. El proper dijous 16 de novembre a les 17h, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, dins de les IIIes Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, projectarem el documental i parlarem de cinema i Guerra Civil, juntament amb Oriol Gracià, periodista i Isona Passola, directora de l’Acadèmia del CinemaCatalà. També presentarem la transcripció del dietari de Lluís Sala que podeu seguir al twitter @transdocumental.

CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017

Projecció de “Transmissions” a l’Arizona State University

Destacades

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” creua fronteres i oceans i es presenta, el proper 15 de novembre, a la Arizona State University dins del festival SPAGrad, organitzat per la School of International Letters and Cultures. Una mostra en la qual es projectaran diversos films relacionats amb la cultura llatina.

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” cruza fronteras y océanos y se presenta, el próximo 15 de Noviembre, en la Arizona State University dentro del festival SPAGrad, organitzado por la School of International Letters and Cultures. Una muestra en la que se proyectarán varios films relacionados con la cultura latina.

SPAGrad_FilmFestivalbaixa

Segueix el dia a dia d’un combatent republicà al twitter @transdocumental

Destacades

Enguany es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride del 5 d’abril de 1937, dia en què Lluís Sala és cridat a files, el compte de twitter @transdocumental ha començat a piular el dietari que va deixar escrit just acabada la guerra, a partir d’anotacions fetes sobre el terreny.

El projecte finalitzarà el maig de 2019 i cada piulada coincidirà amb el 80è aniversari en què fou escrita. Així, podrem seguir el recorregut de Lluís Sala pels principals escenaris del front de l’Aragó, Segre i Ebre, sempre dins la 122BM integrada dins la 27a Divisió, coneguda com la Bruixa. Les úniques llicències permeses seran la inclusió de fotografies del fons personal i material de l’època del protagonista.

Les piulades es poden seguir també a través dels hashtags #LluisSalaDietari i #27div 

Gràcies per seguir-nos @transdocumentalLLuis Sala

29 de juny de 2015, Transmissions disponible a la xarxa

Destacades

El 29 de juny de 1915 va néixer Lluís Sala Sala a la masia de Cal Filosa de Callús. Coincidint amb el centenari del seu naixement posem en obert a la xarxa el documental al complert, que podeu veure aquíTransmissionsTOT CENTENARIboonline

Transmissions és un documental de la FUNDACIÓ APLICACIÓ DE CALLÚS. Direcció i producció: JORDI ALGUÉ SALA. Realització i edició: NÚRIA CAMPABADAL TURMO. Guió: JORDI ALGUÉ i NÚRIA CAMPABADAL. Directora de fotografia: CRISTINA PÉREZ RUIZ. So directe: JOAN RIBA ROQUE. Música: JOSEP SALA COLOM. Post-producció de so: PERE JURADO PAREDES. Assessorament i entrevistes: YOLANDA VIÑALS VERDES. Documentació: ROBERTA TENCI. Disseny gràfic: JUSTO NIETO ARMUÑA.

21 de juny – Ruta “La guerra a la reraguarda” i projecció del documental

Transmissions CENTENARI lluis sala

Aquest diumenge 21 de juny ens unim per la memòria històrica de la Guerra Civil. Coincidint amb el mes del centenari  del naixement de Lluís Sala Sala (Callús, 1915-2014), tornem a realitzar el doble programa de ruta per Gràcia i projecció del documental. Aquest serà un dels primers actes que anirem programant al llarg d’aquest any per a commemorar els cent anys del naixement de Lluís Sala, el 29 de juny de 1915.

Un recorregut històric a càrrec d’ANDRONAcultura, que posarà en valor la vida de reraguarda durant la contesa al barri de Gràcia i seguidament, a la galeria Untitledbcn, projecció del documental “Transmissions”, de l’historiador i documentalista, Jordi Algué Sala, director del documental que ens acosta el particular testimoni del seu avi.

Preu: 12 €. Cal una reserva prèvia abans de dissabte 20 de juny a: 

info@andronacultura.com

La ruta “La Guerra a la reraguarda” s’inicia als Jardinets de Gràcia, davant de l’edifici que albergà la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. La primera aturada serà a la cantonada del carrer Perill amb carrer Venus, escenari dels bombardejos al barri, i seguidament partirem cap a la Plaça del Raspall on tractarem la construcció de refugis. La següent aturada serà a Travessera de Gràcia, on aprofundirem en temes com la indústria armamentística al barri i l’avituallament de la població en temps de guerra. Finalment, acabarem a la Plaça del Diamant on plantejarem l’estat actual de la qüestió en matèria de difusió de la memòria històrica de la Guerra Civil.

“Transmissions” recupera el testimoni d’un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. En Lluís Sala té 98 anys i va fer la Guerra Civil a la 27a Divisió, enquadrat en una secció de transmissions i participant a les principals batalles. A partir dels anys 70 es comença a interessar per la guerra i n’acaba fent un dels principals leitmotivs. “Transmissions” també és una reflexió sobre els processos de memòria històrica realitzats al nostre país i un homenatge als pioners de la seva recuperació a partir dels anys setanta i vuitanta.

Una magnífica oportunitat per honrar qui va combatre la injustícia de la guerra, i rebutjar un cop més l’oblit que s’ha imposat sobre la memòria d’una generació que alguns voldrien obviar com si mai hagués existit.

Transmissions a Sant Joan de les Abadesses

Aquest dissabte, 18 d’octubre, a les set de la tarda, presentem el documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Coincidint amb el segon aniversari de l’estrena a Callús portem l’audiovisual a un dels indrets que marcà el camí de retorn a través dels Pirineus del protagonista del documental, Lluís Sala.

Us hi esperem!

Cartel Transmissions 2vers. 101013 sin logos

26 de juny – Transmissions al Curt-Redó Film Festival

Aquest proper dijous, 26 de juny, a les 22:00h, presentem el documental al CURT-REDÓ FILM FESTIVAL, a Campredó (Baix Ebre). L’entrada és lliure. El festival es desenvolupa a la plaça de l’Església i el documental es presentarà conjuntament amb dos curts. Ens agrada tornar a les Terres de l’Ebre i més en aquesta ocasió dins d’un festival de cinema fet a casa.

Més informació aquí.

Us hi esperem!

10490209_10152269696997663_2041156881_n

L’home curiós, per Ramon Fons Vilardell

Lluís Sala i Sala era un home curiós. No estic parlant d’una curiositat fonedissa, com la que sol tenir el xafarder de torn, sinó de pòsit, d’home que suma a partir dels coneixements i del saber que va adquirint amb el pas dels anys. En el primer record que en tinc, se’m presenta enganxat al diari, assegut a l’esglaó de davant del molí del carrer Montserrat. No era habitual veure, a la dècada dels 60 (ni tampoc ho és ara), a no ser que t’entaforessis a algun bar, callussencs asseguts llegint, tot assaborint, àvidament, allò que acabava de passar, intentant desgranar qualsevol cosa de la qual pogués aprendre. Perseguia, com a humà i com a curiós, el sentit de les coses.

“En Lluís, de ben jove, ja havia viscut molt, i no solament en anys. La vida li regalimava per totes bandes perquè, n’havia vist de tots colors, i aquest fet l’havia erigit en un home consolidat en els sentits. Sabia el poc que costava morir i el que podia arribar a costar viure amb dignitat.”

No ho sabem, però podem intuir el perquè de tot això. En Lluís, de ben jove, ja havia viscut molt, i no solament en anys. La vida li regalimava per totes bandes perquè, n’havia vist de tots colors, i aquest fet l’havia erigit en un home consolidat en els sentits. Sabia el poc que costava morir i el que podia arribar a costar viure amb dignitat i, doncs, assaboria els regals del present per gaudir-ne permanentment. Aquest tast dels sentits el lligaven a la terra i a la gent amb qui havia conviscut sempre. Sense escarafalls, sense estridències. La seva connexió amb l’entorn i els seus veïns era persistent: el gust per la farigola florint-li als llavis i que inhalava oxigenant-li, amb l’aroma, conjuntament amb el tacte de les eines de l’hort entre els dits, els esquifits ulls que lluïen petits reflexos de pensament que concentrava en tot allò que observava o escoltava, en tot allò que feia. Al final d’aquest procés, solia aparèixer la paraula; més aviat escassa. El mot lògic, el so carregat de sentit.

Tot un luxe de singularitats petites i grans. Acostant-nos a les diminutes, ara, per exemple, a part de la seva filla Dolors i pocs més, ja no sentirem gaire més temps a dir “Canyllús”. També aquesta palatalització es perdrà. No solament passarà això en el diccionari oficial de la pronúncia del país sinó del diccionari més real, el del nostre viatge quotidià, el dels nostres passos en els llargs passejos del bosc, perseguint restes i paraules que només ell retenia i que sempre ens regalava generosament en el record, tot comentant i ensenyant coses que ens explicava arreu, especialment a les zones rurals, entre barraques i bosc, entre camps i forats i entre silencis. Una combinació d’elements que ell sempre volia lleugera, estel·lar de tan microscòpica, que solia emmarcar en el seu somriure murri, discret i respectuós, quan s’esplaiava en algun pessic de la seva existència. Li sortia aquella vena del mestre que sempre havia volgut ser. Un tenia la impressió que li feia una mica de recança, no sé el perquè, excedir-se, deslligar-se massa, desempallegar-se, de la terra que trepitjava.

“La seva connexió amb l’entorn i els seus veïns era persistent: el gust per la farigola florint-li als llavis i que inhalava oxigenant-li, amb l’aroma, conjuntament amb el tacte de les eines de l’hort entre els dits, els esquifits ulls que lluïen petits reflexos de pensament que concentrava en tot allò que observava o escoltava, en tot allò que feia.”

Segurament fou per aquesta voluntat persistent de resseguir les coses amb tots els sentits, d’encuriosir-s’hi, que li vingué la vocació tardana d’historiador, quan ja havia passat els 70 anys. De retop, durant tot el reguitzell d’anys que ens regalà al seu costat, ens traspassà una mica el seu cuquet a tota una colla de persones que, sempre que podíem, l’escoltàvem embadalits. Molts li agraíem, i li agraïm, la seva dèria historiadora i el seu exemple de contrastar-ho tot per intentar entendre una mica més el seu, el nostre, món de diari, de canvi permanent, i fer-ho des d’una perspectiva humana, d’home curiós, engrescat amb la vida.

Ramon Fons Vilardell

Captura de pantalla 2014-06-11 a les 17.48.44

 

 

 

Records del Lluís de cal Filosa, per Jordi Badia i Pujol

Fa quinze dies que es va morir el Lluís de cal Filosa. Tenia noranta-vuit anys. No feia gaire temps que me l’havia trobat que tornava de l’hort, amb la Felicitat, la seva dona. La meva mare m’explica que darrerament ell ja no hi podia anar a peu, però la seva filla, la Maria Dolors, l’hi acompanyava amb cotxe i, en acabat, pujaven tots tres.

Del Lluís, en recordo sobretot els anys que vam ser veïns. A casa seva, davant per davant de la meva, hi havia el molí, i sempre hi veies carros que hi duien el gra a moldre. Així que sorties al carrer el senties parlar amb els veïns o amb els pagesos del terme, amb aquella veu aguda, tothora entrebancada de rialles. Eren les rialles del fill petit de la masia de cal Filosa, amb aquell posat i aquell fer d’home de la terra. Era un pagès de cap a peus, com tants n’hi havia encara, a Callús. A final dels anys seixanta, aquest poble era un poble de pagès: els carrers eren de terra, la gent feia vida al carrer i tothom parlava català. Tot això es va anar acabant al tombant de decenni.

“Així que sorties al carrer el senties parlar amb els veïns o amb els pagesos del terme, amb aquella veu aguda, tothora entrebancada de rialles. Eren les rialles del fill petit de la masia de cal Filosa, amb aquell posat i aquell fer d’home de la terra. Era un pagès de cap a peus, com tants n’hi havia encara, a Callús.”

Però aquell pagès amagava una intensa, dura i amarga història. La vaig saber més tard: la història del Lluís Sala i Sala és la d’un home com tants, que es va trobar amb una guerra que no havia demanat. I ell va acabar lluitant al front anomenat «de l’est»: primer a la secció de metralladores i després a la de transmissions. A la retirada, el gener del 1939, s’ajunta amb tres companys, passen la frontera i comencen a voltar pels camps de concentració de l’estat francès. És el primer de sortir del seu camp i tornar a casa, en un viatge rocambolesc, acompanyat de capellans i contrabandistes. Un cop aquí, el 1940, l’escarn dels derrotats: és cridat a files i ha de fer el servei militar a la Corunya. En tornant, finalment, es pot casar amb la Felicitat.

“La història del Lluís Sala i Sala és la d’un home com tants, que es va trobar amb una guerra que no havia demanat.”

La crua història de la guerra i l’exili, la reviu als anys vuitanta, en un viatge amb els seus companys de transmissions. I la torna a explicar al seu nét, el Jordi Algué i Sala. El Jordi admet que va estudiar la carrera d’història per la passió amb què el Lluís li havia explicat les seves vivències. I, ara fa tres anys, el nét decideix d’aplegar la vida de l’avi en un documental, Transmissions. Memòries de Lluís Sala, que es va emetre al Canal 33 el 29 de març proppassat. És impagable, aquesta feina del nét, com també la col·laboració de la Fundació Aplicació (que no s’entendria sense la tenacitat d’en Ramon Fons), una feina que va fructificar en el documental i també en una rigorosa i completa pàgina web.

Bon viatge, Lluís. Em sentiré sempre acompanyat de la vostra vitalitat, la vostra perseverança i la vostra fidelitat. «No perdono», dèieu en el documental. I qui us ho pot retreure?

Jordi Badia i Pujol

Lluís Sala a l'hort que havia tingut la família a les hortes dels Manxons. Arxiu familiar.