
El Fort Garry, a l’aiguabarreig del riu Vermell i Assiniboine. Oli de Mr. W. Frank Lynn (1872), procedent del web http://www.electriccanadian.com/ (consultat el 20 de maig de 2014).
La seva popularització pels Estats Units
Els primers manuscrits que es conserven amb la lletra i títol de “The Red River Valley” apareixen el 1879 i 1885, en comtats situats al nord dels Estats Units. La primera partitura de la cançó va ser impresa a Nova York el 1896 amb el títol original “The Bright Mohawk Valley” per James J. Kerrigan.
El primer enregistrament de la cançó data del 1925 i va ser feta pel cantant texà Carl T. Sprague. Va ser, però, Jules Verne Allen’s qui la va popularitzar en una nova gravació l’any 1929 amb el nom de “Cowboy’s Love Song”. A partir d’aleshores se’n van realitzar nombroses gravacions i versions fet que va ajudar a popularitzar-la.[3]
Una de les adaptacions més conegudes és la que canta Tom Joad, protagonista de la pel·lícula de John Ford El raïm de la ira (1939). L’origen irlandès de Ford ens connecta de nou amb el vinculació irlandesa de la cançó. En aquest cas la història fa referència a uns temporers desplaçats d’Oklahoma durant la Gran Depressió i associa la cançó al Red River del sud.[4]

Henry Fonda, Jane Darwell i Shirley Mills en un fotograma del film “The Grapes of Wrath” (1940) traduïda al català com “El raïm de la ira”, de John Ford, basada en la novel·la homònima de John Steinbeck.
Però les vinculacions irlandeses de la cançó no acaben aquí. Més aviat es multipliquen quan arribem a la Guerra Civil Espanyola moment en què “La Vall del Riu Vermell” esdevindrà “The Valley of Jarama”.
De cançó d’amor a himne de lluita
La Batalla del Jarama, es va desenvolupar del 6 al 27 de febrer de 1937, en la vall d’aquest riu situat a pocs quilòmetres al sud de Madrid. Les tropes del general Franco, amb els veterans de l’exèrcit de l’Àfrica al capdavant, van atacar les posicions ocupades per les forces republicanes entre les quals es trobaven els voluntaris de les Brigades Internacionals, enrolats en la famosa XV Brigada, en un intent de frenar les comunicacions amb Madrid que aleshores resistia entonant el “No pasarán.”

Durant la batalla es produïren violents combats, entre els quals destaquen el protagonitzats pel batalló britànic i el batalló Abraham Lincoln. La nit de l’onze al dotze de febrer el batalló britànic va perdre gran part dels seus homes, resistint en la defensa de la cota 700, defensant un turó rebatejant amb l’explícit nom de “Suicide Hill”. Dels 600 homes del British només en quedaven 225 a final de la lluita. Una de les darreres accions de la batalla es va produir al turó conegut com “el Pingarrón”, quan el 16 de febrer va entrar en combat el batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada, que acaba d’arribar al front. Després de nombrosos intents de recuperar el turó, el dia 23 el Batalló va quedar desfet, produint-se un gran nombre de baixes. Després de tres setmanes de combats la batalla va finalitzar en taules.[5]

Tanc republicà avança per combatre contra les tropes franquistes al Front de Madrid (1937). Fotografia d’autor desconegut. Museu Reina Sofia, Madrid.
Entre els membres de la XV Brigada Internacional hi havia un grup irlandès format per 67 homes que estaven sota les ordres de Frank Ryan, militant d’esquerres i membre de l’IRA que havia participat en la revolució de 1918 que suposà la independència d’Irlanda de la Gran Bretanya. Inicialment aquest grup havia format part d’un batalló britànic de la XIV Brigada que havia estat pràcticament aniquilada després de la Batalla de Lopera, Jaén, el desembre de 1936. Els seus supervivents es van acabar dividint, alguns mantenint-se en el Batalló Britànic i d’altres integrant-se al Batalló Abraham Lincoln que s’estava creant aleshores, amb el nom de companyia “James Connolly”. Connolly era un dels líders de l’esquerra irlandesa i havia participat en l’Alçament de Pasqua de 1916 morint assassinat pels anglesos.[6]

La versió més antiga de la nova lletra va ser escrita per Alex McDade, del Batalló Lincoln i va ser publicada l’any 1938 en un llibre dedicat a la XV Brigada Internacional, editat pel Comissariat de guerra de Madrid. McDade era un obrer de Glasgow, comissari polític de la XV Brigada Internacional, ferit en la batalla i mort el 6 de juliol de 1937 a la batalla de Brunete.[7]

Portada del “The Book of the XV Brigade: records of British, American, Canadian and Irish Volunteers in the XV International Brigades in Spain, 1936-1938″; Madrid, Commisariat of War, XV Brigade, 1938, on va ser publicada la primer versió de la lletra de “The Valley of Jarama”.
La primera lletra d’aquesta nova versió va ser publicada al llibre “The Book of XV Brigade” i contenia aquests versos:
[8]
“There’s a valley in Spain called Jarama,
That’s a place that we all know so well,
for ’tis there that we wasted our manhood,
And most of our old age as well.
From this valley they tell us we’re leaving.
But don’t hasten to bid us adieu
For e’en though we make our departure,
We’ll be back in an hour or two.
Oh, we’re proud of our British/Lincoln/Dimitrov* Battalion,
And the marathon record it’s made,
Please do us this one little favor.
And take this last word to Brigade:
“You will never be happy with strangers,
They would not understand you as we,
So remember the Jarama Valley
And the old men who wait patiently”.
*En la versió original impresa apareix la referència al British Battalion, però amb la possibilitat d’incloure Lincoln o Dimitrov, per tant se suposa que s’alternava el nom depenent de qui entonés la cançó.
L’humor cínic d’algun dels seus versos va fer que ràpidament es popularitzés entre els soldats. De fet el primer vers i el segon “There’s a valley in Spain called Jarama, That’s a place that we all know so well” (Hi ha una vall a Espanya anomenada Jarama, és un lloc que coneixem prou bé) apareixen pràcticament idèntics en totes les adaptacions.
El caràcter popular dels components de les Brigades Internacionals, formades per tropes voluntàries sense experiència de combat, a diferència de les tropes italianes i alemanyes molt més militaritzades, va fer que la impregnació cultural en forma de poemes, cançons i composicions literàries fos molt més abundant entre els republicans que en bàndol franquista.[9] Així mateix el fet d’adaptar cançons del folklore popular en temps de guerra, amb temàtiques referides a aspectes quotidians i als diferents episodis de les principals batalles va ser un fet comú durant la guerra, com va passar, per exemple, amb altres melodies populars com “Los cuatro muleros” convertides en “Coplas de la defensa de Madrid” o “Ay Carmela”, originalment composada contra la invassió francesa de Madrid de 1808, i reversionada aleshores com “El ejército del Ebro”.
Diferents adaptacions, diverses utilitzacions
Després de la publicació inicial se’n va escriure una nova versió publicada a Londres el gener de 1939, en motiu de la benvinguda als voluntaris repatriats de les Brigades Internacionals. Aquesta nova adaptació, a banda de modificar el nom del Batalló Lincoln pel Britànic, tenia un caràcter més patriòtic i més marcadament antifeixista que l’original. Segons Clemente Pablos Miguel[10] es tractava de ressaltar l’heroisme dels combatents i fer-ne una versió més polititzada en contra de la primera que posava més èmfasis en la camaraderia entre els soldats i les vivències personals de la guerra. Així per exemple, els dos darrers versos van ser substituïts per “So before we continue this reunion, Let us stand to our glorious dead” (Així que abans que continuem aquesta trobada, posem-nos dempeus pels nostres gloriosos morts). Tot i aquest canvi de lletra, en el llibret publicat a Londres se’n va mantenir l’autor original, MacDade, que feia pràcticament dos anys havia mort a la batalla de Brunete, fet que va ressultar molt controvertit.
Tot i la polèmica, la seva gran popularitat va afavorir l’aparició de múltiples adaptacions i traduccions a idiomes com l’alemany, escrita per l’actor Ernst Brusch, o al rus. La cançó de seguida va fer fortuna en el camp de la musica folk nord-americana i va ser versionada per diversos cantautors. La més reeixida és cantada pels veterans del Batalló Abraham Lincoln amb unes variacions que inclouen part de les dues versions, l’original i la retocada a Londres l’any 1939, però mantenint-hi, clar està, la referència al batalló Lincoln. D’aquí en va néixer l’adaptació més difosa, gravada per Woody Guthrie, Pete Seeger i Lee Hays.[11]

El cantautor Pete Seeger en una fotografia d’Anthony Pepitone (2007).
Va ser precisament Pete Seeger qui la va acabar de popularitzar. Tot i així la lletra més difosa de Pete Seeger no correspon exactament amb els versos que s’hi canten. Hem trobat com a mínim tres versos que es canten en aquesta adpatació i que no hem pogut relacionar amb cap de les anteriors versions i que apareixen en cursiva. També estan escrites en cursiva les petites variacions d’aquesta mateixa versió:**
There’s a valley in Spain called Jarama
it’s a place that we all know so well
where we are learn the true cost of the freedom
And so many of our brave comrades fell.”
La lletra de la versió que hem escoltat a l’inici és idèntica a aquesta última i està interpretada pel grup de folk Frank McCulloch y Sus Amigos, un grup musical de Nou Mèxic que interpreta i versiona cançons mexicanes, irlandeses i del sud dels Estats Units. Va ser enregistrada en l’àlbum “On a Sunday” l’any 2009.
D’altra banda, al nostre país, la tonada es va popularitzar a partir dels anys 60 quan Joan Soler i Amigó va adaptar-ne la lletra al català. La cançó que inicialment parlava del desamor i posteriorment va esdevenir referent de la lluita antifeixista es va popularitzar doncs, com a cançó de comiat, especialment en els oficis religiosos.
Finalment la difusió arreu d’aquesta melodia ha fet proliferar-ne nombroses versions, com, per exemple, la que canten els aficionats de l’equip de futbol del Liverpool anomenada “Poor Scouser Tommy”.
*L’esmena a les traduccions a l’anglés dels diferents versos serà benvinguda
**Qualsevol aportació referent a la lletra que s’escolta en la versió de “Frank McCulloch y Sus Amigos” serà agraïda.
[1] Fowke, Edith; ‘The Red River Valley’ Re-Examined”. Western Folklore, Long Beach, 1964, vol. 23, nº 3, pags. 163–171.
[2] Pablos Miguel, C. De; “Jarama Valley. La canción de la intrahistoria”; Revista del Folklore, Fundación Centro Etnográfico Joaquin Díaz, Universidad de Valladolid, nº 152, 1993, pags. 70-72.
[3] Fowke, Edith (1964).
[4] Pablos Miguel, C. de (1993)
[5]Castells, A.; Las Brigadas Internacionales de la guerra de España; Barcelona, Planeta DeAgostini, 2005.
[6] Pablos Miguel, C. de (1993)
[7] http://es.wikipedia.org/wiki/El_Valle_del_Jarama_(Canción) . Consultat el 20 de maig de 2014.
[8] “The Book of the Xv Brigade: records of British, American, Canadian and Irish Volunteers in the XV International Brigades in Spain, 1936-1938″; Madrid, Comissariat of War, XV Brigade, 1938.
[9] Pablos Miguel, C. de (1993)