Segueix el dia a dia d’un combatent republicà al twitter @transdocumental

Destacades

Enguany es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride del 5 d’abril de 1937, dia en què Lluís Sala és cridat a files, el compte de twitter @transdocumental ha començat a piular el dietari que va deixar escrit just acabada la guerra, a partir d’anotacions fetes sobre el terreny.

El projecte finalitzarà el maig de 2019 i cada piulada coincidirà amb el 80è aniversari en què fou escrita. Així, podrem seguir el recorregut de Lluís Sala pels principals escenaris del front de l’Aragó, Segre i Ebre, sempre dins la 122BM integrada dins la 27a Divisió, coneguda com la Bruixa. Les úniques llicències permeses seran la inclusió de fotografies del fons personal i material de l’època del protagonista.

Les piulades es poden seguir també a través dels hashtags #LluisSalaDietari i #27div 

Gràcies per seguir-nos @transdocumentalLLuis Sala

III – Amb la intervenció d’historiadors i experts en polítiques de memòria.

POL GALITÓ MARTÍ - President de l’Associació d’Estudiosos del Front del Segre.

Captura de pantalla 2013-09-08 a les 20.44.14“Quan investiguem la Guerra Civil i sobretot amb tema de les restes penses que aquí no hi ha hagut guerra. Perquè en el cementiris no hi ha tombes, en els camps no hi ha tombes… I evidentment en una guerra hi ha morts. Què va passar? Doncs bé, s’enterraven allà on podien, sobretot els republicans. (…)

Aquí es van oblidar els republicans i arriba un moment que es vol recordar que també hi va haver morts republicans. I hi ha un govern que té un interès sobre aquest tema i es recuperen aquests espais. I ara resulta que després de gastar-nos molts diners, ara ens n’oblidem… Ja que no se’n fa manteniment. (…) I al fi i al cap és un patrimoni de tots, de tots nosaltres.”

 

DAVID TORMO BENAVENT - Coordinador del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre. 

Captura de pantalla 2013-09-08 a les 20.46.25

“Arribem uns 60 anys tard. Si descomptem el període de la dictadura, la democràcia o el govern català va trigar dues dècades en treballar en aquest sentit. També és cert que el país tenia unes altres necessitats i urgències. Però sí, realment hem perdut molts testimonis vius, molts testimonis orals, que han desaparegut perquè biològicament se n’han anat. Però d’altra banda, tot i que potser s’ha arribat tard com a mínim quan s’hi ha arribat s’ha fet amb la força necessària per a que els projectes es facin realitat i no es quedin al calaix.”

 

JOAN VILLAROYA FONT - Catedràtic d’Història Contemporània de la UB.

Captura de pantalla 2013-09-08 a les 20.47.11

“És un tema molt complex i a vegades penso que hi ha gent que necessita el permanent record d’un determinat fet històric (…) Jo evidentment penso que tota la gent que va patir mereix el seu lloc a la història i el seu reconeixement. Però davant un espai que té un cert record ens podem preguntar: “Què s’ha fet o no s’ha fet? Es suficient o no és suficient?” Aquest és el paràmetre. Perquè tu em dius, a Septfonds no queda res, a Sant Llorenç no queda res… només queda una placa.

Però aleshores, què hem de tenir si no són aquests records? Què ens queda d’altres fets del segle XIX? Una placa. El que passa és que és una història que encara és viva a través dels descendents. Però d’altres fets de la història, en tenim més que una placa o un monument? Doncs aquí hi ha la placa i el monument. És suficient o no és suficient? S’ha fet o no s’ha fet en el moment oportú? De cada un de nosaltres quan hagi passat unes dècades en tindrem alguna cosa més que una placa en algun lloc concret?”

 

 

MARTÍ MARÍN CORBERA - Professor d’Història Contemporània de la UAB

“Memòria sigCaptura de pantalla 2013-09-08 a les 20.50.15nifica dir què hi ha en el passat que vulguis que sigui motiu d’homenatge i emulació, i el que es tracta és de recordar la memòria democràtica (…) el no tenir aquest objectiu clar implica que quan algú vol fer una política de commemoració o d’homenatge et pugui sortir qualsevol cosa, des de l’anècdota fins a la crònica despullada de qualsevol valoració i que es malentengui una espècie de plantejament de neutralitat absurda i equidistant. Entre la dictadura i la democràcia no hi ha equidistància ni neutralitat. O vols la una o vols l’altre, no hi ha volta de full. I això és el que ha faltat perquè crec que això ajuda a debilitar la democràcia.

I crec que és una conseqüència d’aquesta esquizofrènia respecte a la guerra civil que hi ha persones en aquest país que no estan segures que en el bàndol vençut fos el que defensava la democràcia. Amb l’excusa que en bàndol vençut hi havia persones que no la defensaven, doncs probablement sí, però en el bàndol vencedor no n’hi havia cap que la defenses i em penso que això hauria de ser el paràmetre essencial alhora de jutjar-ho.”

II – Revisitant indrets de memòria

EL MERENGUE

El tossal del Déu, nom tradicional de l’indret conegut com el “Merengue”, es troba al municipi de Camarasa, prop de Balaguer. Va ser escenari de durs combats entre els exèrcits franquista i republicà a partir del maig de 1938. L’abril d’aquell any, l’exèrcit franquista instal·là en aquesta zona de la Noguera un cap de pont (posició avançada sobre la línia de front). Les tropes republicanes el van atacar sense èxit a finals del maig, produint un gran nombre de víctimes en el bàndol republicà, sobretot en membres de la recent incorporada Lleva del Biberó.

Per aquest motiu El Merengue ha estat un símbol pels Biberons, i ja a finals dels anys 70 s’hi celebraven trobades d’homenatge i record. L’any 2007, el Merengue va servir com a pla pilot del Memorial Democràtic en la recuperació d’espais de memòria, rehabilitant els vestigis d’aquella batalla com les trinxeres o els nius de metralladores. Al cim del turó es pot visitar un monòlit d’homenatge als combatents que hi van perdre la vida. Al cementiri de Camarasa es va procedir a senyalitzar i a dignificar la fossa comuna que conté les restes d’alguns dels morts en aquests enfrontament i que l’any 1985 havia estat oberta i traslladada pels mateixos supervivents.

http://www.espaisdememoria.cat/memorials_web.php?apartat=catalunya&lang=ca_ES

2012-06-30 11.58.56

 

 

 

ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE

Els Espais de la Batalla de l’Ebre són un conjunt d’actius culturals vinculats a la recuperació de la memòria històrica d’un dels esdeveniments més transcendentals de la Guerra Civil.
 Estan formats per la combinació de centres d’interpretació i espais històrics, gestionat des del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe).

El Comebe és un ens públic nascut l’abril de 2001 per iniciativa de diferents ens locals del territori que fou escenari de la batalla. Amb el temps el projecte inicial ha anat incorporant nous membres, incloent la Generalitat de Catalunya, que han permès estendre la xarxa d’espais fins a 15 municipis de les comarques de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.

L’objectiu del Comebe és la recuperació de la memòria històrica de la batalla de l’Ebre i la dinamització de tots aquells projectes i accions que ajudin a la seva difusió i coneixement. Una línia de treball que ha donat lloc als Espais de la Batalla de l’Ebre, un actiu de turisme cultural i de memòria de primer ordre.

Actualment formen part del conjunt 5 centres d’Interpretació, el Centre 115 dies, a Corbera d’Ebre, el Centre Soldats a les trinxeres, a Villalba dels Arcs, el Centre Hospitals de sang, a Batea, el Centre Les veus del front a El Pinell de Brai i el Centre Internacionals a l’Ebre, a La Fatarella, juntament amb nombrosos espais històrics entre els que destaquen el Poble Vell de Corbera, el Memorial de les Camposines i la serra de Pàndols-Cota 705.

http://www.batallaebre.org

2012-06-29 11.05.04


 

 

LA FRONTERA – L’HOSTAL DE LA MUGA

Les rutes que travessen la frontera sempre han estat pas de pastors, contrabandistes, maquis i refugiats. L’Hostal de la Muga va ser durant segles un lloc d’acollida per als viatgers d’aquestes rutes. De l’hostal avui no en queda gran cosa més que unes pedres i uns quants records enterrats a sota. Ben a prop d’aquí és per on unes 5000 persones van creuar la frontera fins arribar al poble de Saint Laurent de Cerdans.

El recorregut que va des de l’Hostal de la Muga fins a Can Falgars, passant pel coll del Bassegoda i prop de Lliurona, un poble abandonat durant al postguerra ocupat durant els anys setanta per anarquistes, era la ruta que va seguir el guerriller antifranquista Quico Sabater. L’any 2010 el Casal Independentista Popular Quico Sabaté de Sant Celoni va recuperar aquest camí que reivindica la memòria del oblidats en la lluita contra el feixisme. En canvi, no hi ha cap mena de senyalització del Memorial Democràtic. En podeu seguir el recorregut a partir d’aquest link:

http://www.sindominio.net/marxa-maquis/article.php3?id_article=150

IMG_9028

 

 

SAINT LAURENT DE CERDANS

Del que va ser el camp de concentració de Saint Laurent de Cerdans avui no en queda res.  Es trobava situat entre el riu La Quera i la carretera que va del poble a Arlés sur Tech, i feia aproximadament dues hectàrees d’extensió. A la sortida del poble en direcció a Arlés, a un kilòmetre a mà esquerra, hi ha un camí d’accés lliure que duu al càmping a través del qual s’accedeix al prat. Seguint la carretera, a uns dos-cents metres més avall, trobem el memorial de la retirada, format per unes figures siluetejades amb ferro que representen els exiliats i un cartell fet de fusta que ens indica que per aquell indret creuaren la frontera aproximadament 5.000 persones, però no existeix cap referència directe al camp.

L’edifici de l’oficina de turisme, al centre del poble, serveix també com a museu local. A la primera planta hi ha una sala on es mostren les diferents tècniques artesanes per a l’elaboració de les tradicionals espardenyes. La segona alberga la part dedicada a l’exili. Es mostren un conjunt de fotografies corresponents als dies que el camp ja estava més assentant, farcit de tendes dutes per militars, que sens dubte corresponen a finals de febrer i principis de març de 1939. Es mostren també les cartes del capellà del poble en les que s’explica l’ajuda que reberen els refugiats. Finalment hi trobem la reproducció a escala real d’una de les citades tendes i de lliteres de fusta que probablement mai van existir en aquest camp, en un intent d’edulcorar una mica la història d’aquest indret.

http://www.ville-saint-laurent-de-cerdans.fr

IMG_9136

 

 

SEPTFONDS

A un hora al nord de Toulouse, després de Montauban i d’haver creuat la localitat de Caussade arribem al poble de Septfonds. A dos kilòmetres al nord del nucli urbà, al llogaret de Lalande, trobem el camp de Septfonds o Camp de Judes. L’espai que ocupava el camp és immens i actualment és un extens camp de blat.

A peu de carretera un petit espai ens recorda que allí hi hagué un camp de concentració que albergà a 15.000 persones. L’espai interpretatiu està ben aconseguit, delimitat per unes filferrades que ràpidament ens aboquen a l’imaginari més sinistre dels camps de concentració. Un panell explicatiu, fet de ceràmica i força ben conservat, ens recorda la història del camp que fou utilitzat per albergar exiliats espanyols, presoners alemanys i jueus durant la Segona Guerra Mundial. Un monòlit de granit ens recorda a tots els internats i deportats d’aquest camp de 1939-1944. L’espai es completa amb la reproducció d’un barracó que a l’interior guarda algunes fotografies i llistes dels espanyols caiguts per malaltia durant aquells anys i dels jueus deportats, tot aquest material tot força rudimentari i en mal estat.

http://www.septfonds.com/septfonds_camp_judes01.htm

IMG_9234

 

Dos quilometres al sud de la població de Septfonds, es troba el cementiri dels espanyols. Un indret de digne memòria on van ser enterrats els 81 exiliats republicans que moriren durant l’any 1939 al camp de Septfonds. El lloc és magnífic i es troba molt ben conservat. Un passeig d’arbres et dóna la benvinguda després de travessar el porticó de ferro. Seguint el camí lleugerament inclinat arribes al capdamunt on es troba el monument commemoratiu, en un segon terme, a darrera, estesos, les làpides del 81 republicans, amb els seus noms corresponents. El lloc respira, pau i tranquil·litat i està dignament arranjant, sens dubte un dels millors memorials que hem pogut visitar al llarg d’aquest recorregut.

http://www.septfonds.com/septfonds_espagnols_decedes_01.htm

 IMG_9249

 

 

 

 

I – Entrevistant els darrers supervivents i els descendents.

lluis ent“Durant molts anys, d’acabada la guerra fins allà als anys 70, no podies saber res… A partir de l’any 70  ja es va començar d’escriure una mica sobre la guerra. Però quan es va començar a saber molt va ser a partir de la mort del Franco, aleshores sí, però fins aleshores, no podies saber res.” Lluís Sala Sala.

 

Captura de pantalla 2012-10-22 a les 17.02.21“De la guerra cap aquí, la meva sogra, era d’aquelles que deia: <<Com que ho havíem passat tant malament, no en volíem mai més sentir-ne a parlar…>> I no se’n parlava mai. I ara encara…” Felicitat Baraldés Portí.

 

IMG_9415

“Molta gent diuen: allò ja està passat. Però bé, nosaltres som un passat també, sense el passat nosaltres no hi seriem i per tant som memòria. Si avui som aquí és en memòria d’ells.” Josep Farreras Sala.

 

 

IMG_9428

“Alguna anècdota puntual, però tampoc en parlava massa. Ell anava apuntant amb aquella llibreta que jo l’havia vist alguna vegada, però que no l’agafaves ni per fer el xafarder. I ara ha sortit, remenant i remenant papers.” Josep Maria García Seuba.

 

 

“Ho feia per no fer-me patir a mi. Ell no deia res. Eren uns anys que tenies que callar molt. El meu fill si que li deia: <<Què iaio? Has tirat gaires tiros?>> I ell no volia saber res d’això. Sempre li sortia amb una altra cosa.” Hermínia Pessarrodona Riera.

IMG_9447