Segueix el dia a dia d’un combatent republicà al twitter @transdocumental

Destacades

Enguany es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride del 5 d’abril de 1937, dia en què Lluís Sala és cridat a files, el compte de twitter @transdocumental ha començat a piular el dietari que va deixar escrit just acabada la guerra, a partir d’anotacions fetes sobre el terreny.

El projecte finalitzarà el maig de 2019 i cada piulada coincidirà amb el 80è aniversari en què fou escrita. Així, podrem seguir el recorregut de Lluís Sala pels principals escenaris del front de l’Aragó, Segre i Ebre, sempre dins la 122BM integrada dins la 27a Divisió, coneguda com la Bruixa. Les úniques llicències permeses seran la inclusió de fotografies del fons personal i material de l’època del protagonista.

Les piulades es poden seguir també a través dels hashtags #LluisSalaDietari i #27div 

Gràcies per seguir-nos @transdocumentalLLuis Sala

LLUÍS SALA SALA. Callús, Bages, 1915-2014

Destacades

1A102

 

Va néixer a la casa de Cal Filosa, dins el terme municipal de Callús, en el si d’una família pagesa dedicada al conreu de cereals i a la vinya. És el petit de 5 germans. La seva infància transcorre entre la casa pairal i el poble, on va a l’escola fins als 14 anys. Durant la República, la família pertany al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires i el meu avi simpatitza amb els anhels i esperances de progrés social que anuncia el nou règim.

Amb l’esclat de la guerra,és cridat a files, l’abril de 1937, i s’integra al segon batalló de la 122 Brigada Mixta de la 27a Divisió amb la qual participarà a les principals ofensives del front de l’Est: Belchite, Jaca, Terol, el Merengue, i l’Ebre; primer, a la secció de metralladores i, després, dins la secció de TRANSMISSIONS, obtenint el grau de sergent. Al gener de 1939, amb la retirada de l’exèrcit republicà coincideix amb els altres tres companys, el Pessarrodona, el Farreras i el Tista, i junts creuen la frontera per Saint Laurent de Cerdans, on és internat, juntament amb els seus companys, al camp de concentració habilitat per a fer front a l’arribada de milers de refugiats. A finalde febrer, la majoria dels retinguts són traslladats a l’interior de França, al camp de Septfonds, que consta ja d’unes infraestructures més consolidades.

Gràcies als contactes amb un diputat comunista francès, aconsegueix ser un dels primers presoners que pot sortir del camp i tornar a casa, després d’un rocambolesc viatge, acompanyat de capellans i contrabandistes. L’any 1940 és cridat a files per a fer el servei militar amb l’exèrcit de Franco a La Coruña. A la tornada, es casa amb Felicitat Baraldés i viuen a Callús; tenen una filla, i combina els treballs a la fàbrica amb l’explotació d’un molí familiar.

Amb el pas dels anys, el Lluís es comença a interessar per la Guerra Civil i, a partir dels anys 70, juntament amb d’altres supervivents de la seva divisió, visiten diferents  fronts i escenaris bèl·lics. Actualment viu a Callús i la seva vida transcorre entre l’hort, la llar dels jubilats, els llibres i la memòria d’una vida intensa. Lluís Sala va morir a Manresa l’11 de maig de 2014.

Els companys de viatge

Destacades

LLUÍS PESSARRODONA JORDANA. Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 1910.

 Va néixer al nucli Castelltallat, dins l’actual terme de Sant Mateu de Bages l’any 1910, sent el segon de vuit germans. El seu pare feia de carboner i amb la família es va traslladar, l’any 1914, a viure a Súria. El Lluís va estudiar uns pocs anys a l’escola del Poble Vell, on va aprendre a llegir i escriure, però de seguida va abandonar els estudis per ajudar el seu pare a les feines del bosc.

Just abans de ser cridat a files, l’any 1937, es casa amb Antònia Riera Gall, de Callús. Un cop incorporat a l’exèrcit republicà, el mes de juliol, és destinat a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 brigada Mixta de la 27a Divisió, on assolirà el grau de sergent. Allí coincideix, primer, amb en Joan Farreras i, després, amb el Tista, incorporat a la Lleva del Biberó. Durant la retirada, es troben amb en Lluís Sala i passen junts a França, per Saint Laurent de Cerdans i, finalment, són internats al camp de Septfons. Després ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que pot tornar a casa durant l’any 1940.

Tot i que part de la seva família es va haver d’exiliar a França, el Lluís s’instal.la a Súria on treballa de recader i en una serradora del poble. Més tard entra com a jardiner a les mines de potassa. L’any 1953 nasqué la seva única filla, l’Herminia. En Lluís Pessarrodona va viure a Súria fins pocs anys abans de morir, l’any 2004, a la ciutat de Terrassa.

 

JOAN FARRERAS CUSCÓ. Vallirana, Baix Llobregat, 1915.

És el germà gran d’una família de tres. Va néixer l’any 1915 al barri de Les Casetes de de Vallirana. Va estudiar a la població veïna de Cervelló i va començar a treballar ajudant el seu pare fent de pagès, ofici que combinava amb el d’escorxador de porcs, a les nits, per les masies del poble.

Fou cridat a files a l’abril del 37 –era de la lleva del 36- i es va incorporar a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 Brigada Mixta, dins de la 27a Divisió. Com a caps superiors va tenir el sergent Lluis Pesarrodona, i el sergent Joan Grau, i, al cap de poc, fou nomenat caporal.

Durant la retirada, amb els altres tres companys, va passar cap a França per Saint Laurent de Cerdans i, després, fins a Septfonds on va estar tancat en el camp de concentració fins que va retornar a l’estat espanyol. Un cop a Espanya va ser reclòs al manicomi de Reus com a presoner, d’on va ser alliberat després d’obtenir un salvo conducte.

En el seu retorn a Vallirana, coneix la defunció del seu germà mitjà, de la Lleva del Biberó, mort al poc temps del seu retorn de la Guerra Civil, a causa de les seqüeles de la guerra. Es casa, té dos fills i treballa en diversos oficis: pagès, paleta, i metal·lúrgic fins que es va jubilar. En Joan Farreras no es va retrobar amb els seus antics companys de guerra fins l’any 1981. Va morir l’any 1992 pocs dies abans de complir els 77 anys, a la mateixa població que el va veure néixer.

 

 

JOAN BAPTISTA GARCÍA ARGÜELLES – “TISTA”. Santa Rosa, Mieres, Astúries, 1920.

És el tercer membre d’una família de quatre germans dedicada a la mineria. A final de la dècada dels 20, el pare es traslladà a treballar a Beceit (Aragó) i, poc temps després s’hi uní tota la família. Al cap de pocs mesos es traslladaren fins a Súria, on el pare va començar a treballar a la mina de potassa. A inici dels anys 30, amb 12 anys d’edat, el Joan Baptista entra d’aprenent a la fusteria Sibila-Santamaria i combina aquesta feina amb l’escola, primer, i, després, amb l’ofici de barber.

Els primers anys de la guerra, el Tista els viu com una aventura i, fins i tot, intenta entrar voluntari a l’aviació, però el seu pare li ho impedeix. L’abril del 1938 és cridat a files, dins la coneguda com la Lleva del Biberó. Al front, coincideix amb el Farreras i Lluís Pessarrodona, de Súria, deu anys més gran que ell, qui el fa entrar a la secció de TRANSMISSIONS. Participa a les batalles de el Merengue i l’Ebre.

Durant la retirada, els 3 companys es troben amb Lluís Sala i passen junts la frontera per Saint Laurent de Cerdans i, després, són internats  a Septfonds. Posteriorment, en Tista ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que l’any 1940 pot tornar a Súria. Allà es casa, té un fill i una filla i treballa de fuster fins a la jubilació. A Súria es retroba amb el Lluís Pessarrodona i amb en Lluís Sala i  comencen junts a recórrer els espais on havien combatut durant la guerra. A l’any 1981 decideix agafar el llistat de telèfons de Vallirana i provar de localitzar al vell amic Ferreras, de qui fa més de 40 anys que no en té cap notícia. Aquest és l’inici del documental TRANSMISSIONS i de la història d’un retrobament marcat per la recerca de la memòria i l’amistat.

En Joan Baptista García Argüelles, Tista, va morir a Súria l’any 2004.

 

FELICITAT BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1922.

La Felicitat Baraldés és la meva àvia. Va néixer l’any 1922 a Santpedor, a la masia de Cal Saleta. Era la segona de… sis, set germans… Ella mateixa es descompta quan li preguntem. El seu germà gran, amb qui es portava poc més d’un any, va morir a la batalla del Merengue l’any 1938 i, després, els seus pares encara van tenir una altre filla, és a dir que de fet eren set germans.

De petita va anar a l’escola a Santpedor i treballava a casa seva en les feines agrícoles. Després va aprendre a cosir. Un cop acabada la guerra, va començar a festejar amb el meu avi i es van casar quan va tornar del servei, l’any 1943. Aleshores van instal·lar-se a Callús, on tenien un molí de gra en una casa del carrer Montserrat. L’any 1946 va néixer la seva única filla, la meva mare. A casa de la meva àvia no van saber mai on va ser enterrades les despulles del seu germà.

 

ANTON BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1920.

Era l’hereu de la casa de Cal Saleta, una masia prop de Santpedor, on va néixer l’any 1920. De petit va anar a l’escola a Santpedor. Quan va esclatar la guerra tenia 16 anys.

Va ser mobilitzat l’abril de 1938, amb la lleva del Biberó. Després d’un dia d’instrucció a la caserna Carles Marx de Barcelona, va ser enviat a Vic. A final d’abril, es destinat al front del Segre, dins la 60a Divisió. L’Anton envia cartes a la família des de Tàrrega, el Palau d’Anglesola i Ivars d’Urgell, des d’on, el dia 15 de maig, va escriure la darrera. El 22 de maig comença el combat del Merengue i, al dia següent, mor a la batalla, a prop de la Sentiu. La família mai ha sabut on va ser enterrat.