Indrets.1 EL MERENGUE. Santuari de la lleva del biberó.

El Merengue és un petit turó situat al terme de Camarasa, a la Noguera. L’any 1938 era un dels límits del cap de pont de Balaguer, creat pels franquistes després de l’avanç fins al Segre. Des d’allí havia de començar la futura invasió de Catalunya. A final de maig, els republicans llançaren un atac per recuperar la zona on entraren en combat molts membres de la lleva del Biberó. La batalla s’allargà durant set dies i els republicans no aconseguiren el seu objectiu, tot deixant en el camp un gran nombre de baixes.

 

 

Indrets.2 L’EBRE. La batalla més llarga i cruent de la guerra.

El dia de 25 de juliol de 1938 va començar la batalla més decisiva de la guerra. Els republicans creuaren el riu aquella la nit i durant 15 dies ocuparen un bast territori, tot i que no aconseguiren arribar fins a Gandesa. L’exèrcit franquista presentà resistència i, en els 100 dies següents, va anar reconquerint tot el territori ocupat pels republicans. Les serres de Pàndols i de Cavalls, Corbera d’Ebre, Gandesa, Vilalba dels Arcs, La Fatarella o el Pinell de Brai són alguns dels indrets lligats per sempre més amb aquesta batalla, que havia de marcar definitivament la sort de la guerra.

 

Indrets.3 L’HOSTAL DE LA MUGA – SANT LLORENÇ DE CERDANS. L’arribada a França de milers de refugiats.

Després d’un periple de gairebé un mes, a inici de febrer de 1939, els protagonistes creuen la frontera amb França. Ho fan després d’un últim recorregut, muntanyes a través, tot passant prop de l’Hostal de la Muga, un antic casalot, avui derruït, situat just a la frontera i que durant molts anys va allotjar maquis, contrabandistes i exiliats. El primer poble que troben és Sant Llorenç de Cerdans on 5.000 refugiats, la majoria soldats, són internats en un camp provisional sense les mínimes condicions per viure-hi.

Indrets.4 SEPTFONDS. La història s’uneix amb la Segona Guerra Mundial.

El camp de Septfonds, també conegut com a Camp de Judes, està situat a l’interior de França, a 300 kilòmetres de la frontera, dins del departament del Tarn et Garonne. Forma part del conjunt de camps (com Barcarès, Brams o Gurs) que les autoritats franceses construïren per allotjar a milers de refugiats. Molts d’ells, com el Tista i el Pessarrodona, acabaran en batallons de treball i, més tard, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial, aquests camps serviran per recloure a jueus que seran deportats a Auswitch. El meu avi explica que va ser el primer en sortir-ne, a inici de maig de 1939, amb l’ajut d’un diputat comunista francès.