EL DOCUMENTAL (2011-2012). Recuperem i fem públics els valors de la nostra història.

 


 


“Per a mi la guerra civil sempre ha estat la història del meu avi i de la seva generació. Suposo que per això vaig estudiar història. Avui, però, més enllà dels grans esdeveniments, vull aprofundir en les seves vivències per entendre millor el seu relat.”  Jordi Algué Sala

 


 

“El meu avi sempre m’ha parlat dels seus companys de transmissions. El seu relat de la Guerra sempre ha anat acompanyat dels viatges que van fer junts a l’inici dels anys 80. Trenta anys més tard, en Tista, el Farreras, el Pessarrodona són morts, i el meu avi gairebé no pot viatjar. Decideixo visitar aquests llocs i veure què en queda avui en dia d’aquests espais de memòria.”  Jordi Algué Sala

 


“Potser ara és el moment en què es poden dur a terme aquests temes de recuperació de memòria històrica perquè la generació dels nostres avis havien interioritzat el silenci, molt… I la dels nostres pares  havien viscut i s’havien criat en aquell silenci i per tant el tenien bastant assumit. Nosaltres som el que primers que a vegades preguntem, potser des d’un punt de vista potser massa innocent: <<Què va ser aquella guerra>>” I bé, aquestes preguntes són les que a vegades et posen a respostes que no agraden… Aquests són els perills de furgar a la memòria.”  David Tormo Benavent

 

         


 

“Hi ha hagut silencis absoluts. Hi ha hagut: <<no en vull sentir a parlar>>, és a dir al revés, no la generació afectada sinó la següent dient: <<a mi no m’atabalis>>. Amb la qual cosa s’ha pogut recuperar en la tercera generació quan ha estat el nét qui ha interrogat a l’avi i aquest: <<menys mal!>>, ara que em dones la oportunitat és quan t’ho explico.”        Martí Marín Corbera

 

 

 

TRANSICIÓ (ANYS 80). Reconstrucció personal després de 40 anys de silenci

 


“Ens reuníem, ens hi portava el meu gendre, amb cotxe. Ens reuníem quatre i ell cinc, i vam anar a la Serra de Pàndols, a l’Ebre i a Camarasa. Aquestes últimes les feien i organitzaven la quinta del 41 (…) I desprès fèiem aquestes amb el cotxe particular i anàvem cap a l’Ebro i havíem fet tres o quatre viatges.”      Lluís Sala Sala

 



 


 

 

“Ens hi porta amb el seu cotxe en Josep Algué,gendre d’en Lluís Sala, una persona plenade voluntat, ja que sempre està dispost a fer-ho com si sentís satisfacció al veure’ns a nosaltres reunits, recordant els dies passats en aquella cruel i despiadada guerra. Gràcies Josep, crec poder donar-te-les en nom de tots (…) Ja som al que van ser els camps de batalles. Estem recorrent i mirant el que va ser el poble de Corbera. Tot són runes, no hi ha ni una casa sencera. Volem localitzar els tinardons d’una casa on un dia a la nit quan estàvem a la serra de cavalls baixarem a buscar vi, però no sabem o no recordem quina és. Han passat tants anys! Aleshores no estàvem per fixar-nos en res, ni podíem somiar que algun dia tornaríem allí.” Joan Baptista García Argüelles, Tista

 

 


              


“Primer hi vam anar amb un seu cosí de Santpedor que es deia Andreu, amb la seva dona i jo… i ens va portar el gendre, l’home de la Maria Dolors. Vam anar a veure tots els llocs que havien estat i feien els comentaris: <<que si aquí aixòs, que si aquí allòs>> i les dones escoltàvem i ja ens va agradar (…) S’ho passaven bé, el que passa és que han anat fallant tots i ara ja no en poden fer d’excursions amb els amics de la guerra. Gairebé han anat fallant tots, primer els més joves.” Felicitat Baraldés Portí                               


 

          

 

“En parlàvem sempre! Sempre, sempre! Quan et trobaves, quan ens trobàvem, sempre la conversació gairebé sempre era del mateix. I havíem fet sortides cap a Olot. Perquè hi havia un tinent de transmissions que es deia Pau Pau Canet i hi havia molta relació.”   Lluís Sala Sala

 


AL TURÓ DEL MERENGUE, CAMARASSA

 Setembre de 1981 

 

 

 

 

 

ALS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE

 Març de 1982


 

 

 

AL CAMP DE SAINT LAURENT DE CERDANS, FRANÇA   

Juliol de 1981      

LA GUERRA CIVIL (1936-1939). De l’aventura i compromís polític a la tragèdia i la derrota.

 

       

 

“Tenia 21 anys fets. Ens van demanar a l’abril del 36 i en vaig fer 22 al juny, però voluntari no hi hauria anat mai, hi vaig anar perquè em van demanar per quintes. Em sembla que era el 5 d’abril que vam marxar, no al front, a Roquetes, vora Tortosa. Ens van tenir dos mesos i mig allà i quan ens van portar al front encara    no sabíem què era un fusell perquè no ens n’havien ensenyat mai cap.”                    Lluís Sala Sala

 

Mapa del front d'Aragó i Catalunya, 1938. Biblioteca de Catalunya.

 

 

Memòries de Joan Baptista García Argüelles, Tista

 

“Mentre buscàvem en un poble lloc per aposentar-nos, em vaig topar de cara amb la persona que havia d’ésser per a mi com un germà gran o un pare durant tota la campanya, en Lluís Pessarrodona Jordana, conegut del poble, de la quinta del 31, tenia 10 anys més que jo. Ell ja havia fet la campanya del front d’Aragó i era sergent de Transmissions del 4t Batalló. Al veure’m em saludà molt afectuós i em digué: <<vaig a parlar amb el tinent i a veure si ho arreglem perquè vinguis a transmissions, sempre estaràs més bé, no hauràs d’estar a primera línia tirant tiros>>.” 

 

 

 Carta escrita per Anton Baraldés Portí des del Palau d’Anglesola, el 4 de maig de 1938, tres setmanes abans de morir en el combat de El Merengue.

 

       “Estimats pares i germans. Us escric per segona vegada aquestes quatre ratlles perquè no penseu que m’hagi passat res, només he de dir-vos que érem a Vic i hi estàvem molt bé, perquè el segon dia ja vam buscar una casa on poguéssim estar millor i hi anàvem a dormir i encara que no estiguéssim tant bé com a casa al menys dormíem en palla i estàvem calents. Però només va durar tres dies perquè van començar a dir que ens farien marxar i dilluns al vespre quan ens van haver pagat i donat la roba, dues samarretes, dos calçotets, dos mocadors, una tovallola, camises, pantalons i una americana i un sac i 30 pessetes, ens varen fer anar cap a l’estació però sense saber ben bé de cert a on havíem d’anar. Quan feia una estona que viatjàvem em vaig adormir i al despertar vaig veure que hi deia Castellbell i el Vilar, i aleshores vaig veure que anàvem cap a Manresa (…) i vàrem anar marxant fins que hem sigut a Tàrrega.”

   

 

 

Presentació del documental en suport als companys en Vaga de fam a Telefònica

Aquest proper dissabte dia 24 d’octubre, a les 17:30, presentem el documental Transmissions en suport als companys en Vaga de fam a Telefònica.

El dia de reflexió reflexionarem sobre la nostra memòria i sobre quin present deixarem als nostres néts, un sistema que prima cada vegada més el lucre empresarial i el benefici económic per sobre els drets dels treballadors i el benestar de les persones.

TARDA DE DOCUMENTAL I MÚSICA (TRANSMISSIONS I EL RAP DE ZÉ FUGA)

Dissabte, 24 de novembre a les 17:30. Carrer Marqués de Campo Sagrado, 22.

17:30 Projecció del documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala”, on
es repasen les vicisituds d’un combatent republicà que va participar a
la batalla de l’Ebre, des de la seva incorporació a files fins a l’exili francès, de la mà del seu net, Jordi Algué Sala.
I a les 19:00 Zé Fuga, cantant de rap colombià establert al Poble Sec de fa anys, amb lletres de contingut politicosocial i reivindicatiu molt potents, acompanyades de bases musicals excepcionals.