“Per a mi la guerra civil sempre ha estat la història del meu avi i de la seva generació. Suposo que per això vaig estudiar història. Avui, però, més enllà dels grans esdeveniments, vull aprofundir en les seves vivències per entendre millor el seu relat.”  Jordi Algué Sala

“El meu avi sempre m’ha parlat dels seus companys de transmissions. El seu relat de la Guerra sempre ha anat acompanyat dels viatges que van fer junts a l’inici dels anys 80. Trenta anys més tard, en Tista, el Farreras, el Pessarrodona són morts, i el meu avi gairebé no pot viatjar. Decideixo visitar aquests llocs i veure què en queda avui en dia d’aquests espais de memòria.”  Jordi Algué Sala

“Potser ara és el moment en què es poden dur a terme aquests temes de recuperació de memòria històrica perquè la generació dels nostres avis havien interioritzat el silenci, molt… I la dels nostres pares  havien viscut i s’havien criat en aquell silenci i per tant el tenien bastant assumit. Nosaltres som el que primers que a vegades preguntem, potser des d’un punt de vista potser massa innocent: <<Què va ser aquella guerra>>” I bé, aquestes preguntes són les que a vegades et posen a respostes que no agraden… Aquests són els perills de furgar a la memòria.”  David Tormo Benavent

         

“Hi ha hagut silencis absoluts. Hi ha hagut: <<no en vull sentir a parlar>>, és a dir al revés, no la generació afectada sinó la següent dient: <<a mi no m’atabalis>>. Amb la qual cosa s’ha pogut recuperar en la tercera generació quan ha estat el nét qui ha interrogat a l’avi i aquest: <<menys mal!>>, ara que em dones la oportunitat és quan t’ho explico.”        Martí Marín Corbera

“Tenia 21 anys fets. Ens van demanar a l’abril del 36 i en vaig fer 22 al juny, però voluntari no hi hauria anat mai, hi vaig anar perquè em van demanar per quintes. Em sembla que era el 5 d’abril que vam marxar, no al front, a Roquetes, vora Tortosa. Ens van tenir dos mesos i mig allà i quan ens van portar al front encara    no sabíem què era un fusell perquè no ens n’havien ensenyat mai cap.”                    Lluís Sala Sala

Mapa del front d'Aragó i Catalunya, 1938. Biblioteca de Catalunya.

Memòries de Joan Baptista García Argüelles, Tista

“Mentre buscàvem en un poble lloc per aposentar-nos, em vaig topar de cara amb la persona que havia d’ésser per a mi com un germà gran o un pare durant tota la campanya, en Lluís Pessarrodona Jordana, conegut del poble, de la quinta del 31, tenia 10 anys més que jo. Ell ja havia fet la campanya del front d’Aragó i era sergent de Transmissions del 4t Batalló. Al veure’m em saludà molt afectuós i em digué: <<vaig a parlar amb el tinent i a veure si ho arreglem perquè vinguis a transmissions, sempre estaràs més bé, no hauràs d’estar a primera línia tirant tiros>>.” 

 Carta escrita per Anton Baraldés Portí des del Palau d’Anglesola, el 4 de maig de 1938, tres setmanes abans de morir en el combat de El Merengue.

       “Estimats pares i germans. Us escric per segona vegada aquestes quatre ratlles perquè no penseu que m’hagi passat res, només he de dir-vos que érem a Vic i hi estàvem molt bé, perquè el segon dia ja vam buscar una casa on poguéssim estar millor i hi anàvem a dormir i encara que no estiguéssim tant bé com a casa al menys dormíem en palla i estàvem calents. Però només va durar tres dies perquè van començar a dir que ens farien marxar i dilluns al vespre quan ens van haver pagat i donat la roba, dues samarretes, dos calçotets, dos mocadors, una tovallola, camises, pantalons i una americana i un sac i 30 pessetes, ens varen fer anar cap a l’estació però sense saber ben bé de cert a on havíem d’anar. Quan feia una estona que viatjàvem em vaig adormir i al despertar vaig veure que hi deia Castellbell i el Vilar, i aleshores vaig veure que anàvem cap a Manresa (…) i vàrem anar marxant fins que hem sigut a Tàrrega.”