Projecció de “Transmissions” a Tortosa

Destacades

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” torna a les Terres de l’Ebre. El proper dijous 16 de novembre a les 17h, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, dins de les IIIes Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, projectarem el documental i parlarem de cinema i Guerra Civil, juntament amb Oriol Gracià, periodista i Isona Passola, directora de l’Acadèmia del CinemaCatalà. També presentarem la transcripció del dietari de Lluís Sala que podeu seguir al twitter @transdocumental.

CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017

Projecció de “Transmissions” a l’Arizona State University

Destacades

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” creua fronteres i oceans i es presenta, el proper 15 de novembre, a la Arizona State University dins del festival SPAGrad, organitzat per la School of International Letters and Cultures. Una mostra en la qual es projectaran diversos films relacionats amb la cultura llatina.

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” cruza fronteras y océanos y se presenta, el próximo 15 de Noviembre, en la Arizona State University dentro del festival SPAGrad, organitzado por la School of International Letters and Cultures. Una muestra en la que se proyectarán varios films relacionados con la cultura latina.

SPAGrad_FilmFestivalbaixa

Segueix el dia a dia d’un combatent republicà al twitter @transdocumental

Destacades

Enguany es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride del 5 d’abril de 1937, dia en què Lluís Sala és cridat a files, el compte de twitter @transdocumental ha començat a piular el dietari que va deixar escrit just acabada la guerra, a partir d’anotacions fetes sobre el terreny.

El projecte finalitzarà el maig de 2019 i cada piulada coincidirà amb el 80è aniversari en què fou escrita. Així, podrem seguir el recorregut de Lluís Sala pels principals escenaris del front de l’Aragó, Segre i Ebre, sempre dins la 122BM integrada dins la 27a Divisió, coneguda com la Bruixa. Les úniques llicències permeses seran la inclusió de fotografies del fons personal i material de l’època del protagonista.

Les piulades es poden seguir també a través dels hashtags #LluisSalaDietari i #27div 

Gràcies per seguir-nos @transdocumentalLLuis Sala

29 de juny de 2015, Transmissions disponible a la xarxa

Destacades

El 29 de juny de 1915 va néixer Lluís Sala Sala a la masia de Cal Filosa de Callús. Coincidint amb el centenari del seu naixement posem en obert a la xarxa el documental al complert, que podeu veure aquíTransmissionsTOT CENTENARIboonline

Transmissions és un documental de la FUNDACIÓ APLICACIÓ DE CALLÚS. Direcció i producció: JORDI ALGUÉ SALA. Realització i edició: NÚRIA CAMPABADAL TURMO. Guió: JORDI ALGUÉ i NÚRIA CAMPABADAL. Directora de fotografia: CRISTINA PÉREZ RUIZ. So directe: JOAN RIBA ROQUE. Música: JOSEP SALA COLOM. Post-producció de so: PERE JURADO PAREDES. Assessorament i entrevistes: YOLANDA VIÑALS VERDES. Documentació: ROBERTA TENCI. Disseny gràfic: JUSTO NIETO ARMUÑA.

Anotació

“Un documental emotiu i molt intel·ligent. La personalitat de l’avi del director ens recorda a la Maria Ros de La Plaga. Una d’aquelles persones que transmet immediatament una vida plena de circumstàncies extraordinàries i d’una emotivitat en primer terme impactant.”

          Àlex Gorina, La Finestra Indiscreta.

El documental

Destacades

El meu avi té 97 anys i és un apassionat de la història. De la història del seu poble, Callús, i de la guerra civil, en què va combatre gairebé dos anys. Des de petit el recordo estudiant-la i, amb els anys, n’ha fet el leitmotiv de la seva vida. El meu avi i tres companys més, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras, van fer la guerra en vàries seccions de transmissions de la 27a divisió, la Bruixa, que va participar en les principals batalles del conflicte.

A principi dels vuitanta, durant la transició, els quatre amics es retrobaren i decidiren revisitar els espais on havien combatut feia més de quaranta anys, en un exercici de reconstrucció de la seva memòria personal. Avui, al cap de trenta anys, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras són morts, i el meu avi gairebé no pot viatjar.

Decidim visitar aquests espais tot proposant una reflexió sobre els processos de recuperació que s’han dut a terme. Què en queda avui en dia? Com es construeix la memòria personal i col·lectiva? S’ha fet prou en democràcia per recuperar de l’oblit dels vençuts? Com afecta això a la societat actual?

 

LLUÍS SALA SALA. Callús, Bages, 1915-2014

Destacades

1A102

 

Va néixer a la casa de Cal Filosa, dins el terme municipal de Callús, en el si d’una família pagesa dedicada al conreu de cereals i a la vinya. És el petit de 5 germans. La seva infància transcorre entre la casa pairal i el poble, on va a l’escola fins als 14 anys. Durant la República, la família pertany al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires i el meu avi simpatitza amb els anhels i esperances de progrés social que anuncia el nou règim.

Amb l’esclat de la guerra,és cridat a files, l’abril de 1937, i s’integra al segon batalló de la 122 Brigada Mixta de la 27a Divisió amb la qual participarà a les principals ofensives del front de l’Est: Belchite, Jaca, Terol, el Merengue, i l’Ebre; primer, a la secció de metralladores i, després, dins la secció de TRANSMISSIONS, obtenint el grau de sergent. Al gener de 1939, amb la retirada de l’exèrcit republicà coincideix amb els altres tres companys, el Pessarrodona, el Farreras i el Tista, i junts creuen la frontera per Saint Laurent de Cerdans, on és internat, juntament amb els seus companys, al camp de concentració habilitat per a fer front a l’arribada de milers de refugiats. A finalde febrer, la majoria dels retinguts són traslladats a l’interior de França, al camp de Septfonds, que consta ja d’unes infraestructures més consolidades.

Gràcies als contactes amb un diputat comunista francès, aconsegueix ser un dels primers presoners que pot sortir del camp i tornar a casa, després d’un rocambolesc viatge, acompanyat de capellans i contrabandistes. L’any 1940 és cridat a files per a fer el servei militar amb l’exèrcit de Franco a La Coruña. A la tornada, es casa amb Felicitat Baraldés i viuen a Callús; tenen una filla, i combina els treballs a la fàbrica amb l’explotació d’un molí familiar.

Amb el pas dels anys, el Lluís es comença a interessar per la Guerra Civil i, a partir dels anys 70, juntament amb d’altres supervivents de la seva divisió, visiten diferents  fronts i escenaris bèl·lics. Actualment viu a Callús i la seva vida transcorre entre l’hort, la llar dels jubilats, els llibres i la memòria d’una vida intensa. Lluís Sala va morir a Manresa l’11 de maig de 2014.

El que n’ha dit la premsa…

Destacades

Dijous, 24 d’octubre, Transmissions va ser al programa Connexió Barcelona, a la secció In Situ amb Marta Ballesta. A l’espera de poder penjar el vídeo us deixem amb l’enllaç de BTV.

http://www.btv.cat/alacarta/de-visita/26962/?v=1382899885

Captura de pantalla 2013-10-27 a les 23.07.38

 

Dissabte 19 d’octubre, obrim la secció Cultura del diari ARA.

ara_1382133602-36baixaret

En motiu de l’estrena del dia 18 al Museu d’Història de Catalunya, el programa “La Finestra Indiscreta” (13-9-13) de Catalunya Ràdio, dirigit per l’Àlex Gorina, va fer menció del documental Transmissions.

Us deixem l’àudio perquè en pugueu escoltar la crítica.

 

 

 

 

Els companys de viatge

Destacades

LLUÍS PESSARRODONA JORDANA. Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 1910.

 Va néixer al nucli Castelltallat, dins l’actual terme de Sant Mateu de Bages l’any 1910, sent el segon de vuit germans. El seu pare feia de carboner i amb la família es va traslladar, l’any 1914, a viure a Súria. El Lluís va estudiar uns pocs anys a l’escola del Poble Vell, on va aprendre a llegir i escriure, però de seguida va abandonar els estudis per ajudar el seu pare a les feines del bosc.

Just abans de ser cridat a files, l’any 1937, es casa amb Antònia Riera Gall, de Callús. Un cop incorporat a l’exèrcit republicà, el mes de juliol, és destinat a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 brigada Mixta de la 27a Divisió, on assolirà el grau de sergent. Allí coincideix, primer, amb en Joan Farreras i, després, amb el Tista, incorporat a la Lleva del Biberó. Durant la retirada, es troben amb en Lluís Sala i passen junts a França, per Saint Laurent de Cerdans i, finalment, són internats al camp de Septfons. Després ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que pot tornar a casa durant l’any 1940.

Tot i que part de la seva família es va haver d’exiliar a França, el Lluís s’instal.la a Súria on treballa de recader i en una serradora del poble. Més tard entra com a jardiner a les mines de potassa. L’any 1953 nasqué la seva única filla, l’Herminia. En Lluís Pessarrodona va viure a Súria fins pocs anys abans de morir, l’any 2004, a la ciutat de Terrassa.

 

JOAN FARRERAS CUSCÓ. Vallirana, Baix Llobregat, 1915.

És el germà gran d’una família de tres. Va néixer l’any 1915 al barri de Les Casetes de de Vallirana. Va estudiar a la població veïna de Cervelló i va començar a treballar ajudant el seu pare fent de pagès, ofici que combinava amb el d’escorxador de porcs, a les nits, per les masies del poble.

Fou cridat a files a l’abril del 37 –era de la lleva del 36- i es va incorporar a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 Brigada Mixta, dins de la 27a Divisió. Com a caps superiors va tenir el sergent Lluis Pesarrodona, i el sergent Joan Grau, i, al cap de poc, fou nomenat caporal.

Durant la retirada, amb els altres tres companys, va passar cap a França per Saint Laurent de Cerdans i, després, fins a Septfonds on va estar tancat en el camp de concentració fins que va retornar a l’estat espanyol. Un cop a Espanya va ser reclòs al manicomi de Reus com a presoner, d’on va ser alliberat després d’obtenir un salvo conducte.

En el seu retorn a Vallirana, coneix la defunció del seu germà mitjà, de la Lleva del Biberó, mort al poc temps del seu retorn de la Guerra Civil, a causa de les seqüeles de la guerra. Es casa, té dos fills i treballa en diversos oficis: pagès, paleta, i metal·lúrgic fins que es va jubilar. En Joan Farreras no es va retrobar amb els seus antics companys de guerra fins l’any 1981. Va morir l’any 1992 pocs dies abans de complir els 77 anys, a la mateixa població que el va veure néixer.

 

 

JOAN BAPTISTA GARCÍA ARGÜELLES – “TISTA”. Santa Rosa, Mieres, Astúries, 1920.

És el tercer membre d’una família de quatre germans dedicada a la mineria. A final de la dècada dels 20, el pare es traslladà a treballar a Beceit (Aragó) i, poc temps després s’hi uní tota la família. Al cap de pocs mesos es traslladaren fins a Súria, on el pare va començar a treballar a la mina de potassa. A inici dels anys 30, amb 12 anys d’edat, el Joan Baptista entra d’aprenent a la fusteria Sibila-Santamaria i combina aquesta feina amb l’escola, primer, i, després, amb l’ofici de barber.

Els primers anys de la guerra, el Tista els viu com una aventura i, fins i tot, intenta entrar voluntari a l’aviació, però el seu pare li ho impedeix. L’abril del 1938 és cridat a files, dins la coneguda com la Lleva del Biberó. Al front, coincideix amb el Farreras i Lluís Pessarrodona, de Súria, deu anys més gran que ell, qui el fa entrar a la secció de TRANSMISSIONS. Participa a les batalles de el Merengue i l’Ebre.

Durant la retirada, els 3 companys es troben amb Lluís Sala i passen junts la frontera per Saint Laurent de Cerdans i, després, són internats  a Septfonds. Posteriorment, en Tista ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que l’any 1940 pot tornar a Súria. Allà es casa, té un fill i una filla i treballa de fuster fins a la jubilació. A Súria es retroba amb el Lluís Pessarrodona i amb en Lluís Sala i  comencen junts a recórrer els espais on havien combatut durant la guerra. A l’any 1981 decideix agafar el llistat de telèfons de Vallirana i provar de localitzar al vell amic Ferreras, de qui fa més de 40 anys que no en té cap notícia. Aquest és l’inici del documental TRANSMISSIONS i de la història d’un retrobament marcat per la recerca de la memòria i l’amistat.

En Joan Baptista García Argüelles, Tista, va morir a Súria l’any 2004.

 

FELICITAT BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1922.

La Felicitat Baraldés és la meva àvia. Va néixer l’any 1922 a Santpedor, a la masia de Cal Saleta. Era la segona de… sis, set germans… Ella mateixa es descompta quan li preguntem. El seu germà gran, amb qui es portava poc més d’un any, va morir a la batalla del Merengue l’any 1938 i, després, els seus pares encara van tenir una altre filla, és a dir que de fet eren set germans.

De petita va anar a l’escola a Santpedor i treballava a casa seva en les feines agrícoles. Després va aprendre a cosir. Un cop acabada la guerra, va començar a festejar amb el meu avi i es van casar quan va tornar del servei, l’any 1943. Aleshores van instal·lar-se a Callús, on tenien un molí de gra en una casa del carrer Montserrat. L’any 1946 va néixer la seva única filla, la meva mare. A casa de la meva àvia no van saber mai on va ser enterrades les despulles del seu germà.

 

ANTON BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1920.

Era l’hereu de la casa de Cal Saleta, una masia prop de Santpedor, on va néixer l’any 1920. De petit va anar a l’escola a Santpedor. Quan va esclatar la guerra tenia 16 anys.

Va ser mobilitzat l’abril de 1938, amb la lleva del Biberó. Després d’un dia d’instrucció a la caserna Carles Marx de Barcelona, va ser enviat a Vic. A final d’abril, es destinat al front del Segre, dins la 60a Divisió. L’Anton envia cartes a la família des de Tàrrega, el Palau d’Anglesola i Ivars d’Urgell, des d’on, el dia 15 de maig, va escriure la darrera. El 22 de maig comença el combat del Merengue i, al dia següent, mor a la batalla, a prop de la Sentiu. La família mai ha sabut on va ser enterrat.

 

21 de juny – Ruta “La guerra a la reraguarda” i projecció del documental

Transmissions CENTENARI lluis sala

Aquest diumenge 21 de juny ens unim per la memòria històrica de la Guerra Civil. Coincidint amb el mes del centenari  del naixement de Lluís Sala Sala (Callús, 1915-2014), tornem a realitzar el doble programa de ruta per Gràcia i projecció del documental. Aquest serà un dels primers actes que anirem programant al llarg d’aquest any per a commemorar els cent anys del naixement de Lluís Sala, el 29 de juny de 1915.

Un recorregut històric a càrrec d’ANDRONAcultura, que posarà en valor la vida de reraguarda durant la contesa al barri de Gràcia i seguidament, a la galeria Untitledbcn, projecció del documental “Transmissions”, de l’historiador i documentalista, Jordi Algué Sala, director del documental que ens acosta el particular testimoni del seu avi.

Preu: 12 €. Cal una reserva prèvia abans de dissabte 20 de juny a: 

info@andronacultura.com

La ruta “La Guerra a la reraguarda” s’inicia als Jardinets de Gràcia, davant de l’edifici que albergà la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. La primera aturada serà a la cantonada del carrer Perill amb carrer Venus, escenari dels bombardejos al barri, i seguidament partirem cap a la Plaça del Raspall on tractarem la construcció de refugis. La següent aturada serà a Travessera de Gràcia, on aprofundirem en temes com la indústria armamentística al barri i l’avituallament de la població en temps de guerra. Finalment, acabarem a la Plaça del Diamant on plantejarem l’estat actual de la qüestió en matèria de difusió de la memòria històrica de la Guerra Civil.

“Transmissions” recupera el testimoni d’un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. En Lluís Sala té 98 anys i va fer la Guerra Civil a la 27a Divisió, enquadrat en una secció de transmissions i participant a les principals batalles. A partir dels anys 70 es comença a interessar per la guerra i n’acaba fent un dels principals leitmotivs. “Transmissions” també és una reflexió sobre els processos de memòria històrica realitzats al nostre país i un homenatge als pioners de la seva recuperació a partir dels anys setanta i vuitanta.

Una magnífica oportunitat per honrar qui va combatre la injustícia de la guerra, i rebutjar un cop més l’oblit que s’ha imposat sobre la memòria d’una generació que alguns voldrien obviar com si mai hagués existit.

Transmissions a Sant Joan de les Abadesses

Aquest dissabte, 18 d’octubre, a les set de la tarda, presentem el documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Coincidint amb el segon aniversari de l’estrena a Callús portem l’audiovisual a un dels indrets que marcà el camí de retorn a través dels Pirineus del protagonista del documental, Lluís Sala.

Us hi esperem!

Cartel Transmissions 2vers. 101013 sin logos

26 de juny – Transmissions al Curt-Redó Film Festival

Aquest proper dijous, 26 de juny, a les 22:00h, presentem el documental al CURT-REDÓ FILM FESTIVAL, a Campredó (Baix Ebre). L’entrada és lliure. El festival es desenvolupa a la plaça de l’Església i el documental es presentarà conjuntament amb dos curts. Ens agrada tornar a les Terres de l’Ebre i més en aquesta ocasió dins d’un festival de cinema fet a casa.

Més informació aquí.

Us hi esperem!

10490209_10152269696997663_2041156881_n

L’home curiós, per Ramon Fons Vilardell

Lluís Sala i Sala era un home curiós. No estic parlant d’una curiositat fonedissa, com la que sol tenir el xafarder de torn, sinó de pòsit, d’home que suma a partir dels coneixements i del saber que va adquirint amb el pas dels anys. En el primer record que en tinc, se’m presenta enganxat al diari, assegut a l’esglaó de davant del molí del carrer Montserrat. No era habitual veure, a la dècada dels 60 (ni tampoc ho és ara), a no ser que t’entaforessis a algun bar, callussencs asseguts llegint, tot assaborint, àvidament, allò que acabava de passar, intentant desgranar qualsevol cosa de la qual pogués aprendre. Perseguia, com a humà i com a curiós, el sentit de les coses.

“En Lluís, de ben jove, ja havia viscut molt, i no solament en anys. La vida li regalimava per totes bandes perquè, n’havia vist de tots colors, i aquest fet l’havia erigit en un home consolidat en els sentits. Sabia el poc que costava morir i el que podia arribar a costar viure amb dignitat.”

No ho sabem, però podem intuir el perquè de tot això. En Lluís, de ben jove, ja havia viscut molt, i no solament en anys. La vida li regalimava per totes bandes perquè, n’havia vist de tots colors, i aquest fet l’havia erigit en un home consolidat en els sentits. Sabia el poc que costava morir i el que podia arribar a costar viure amb dignitat i, doncs, assaboria els regals del present per gaudir-ne permanentment. Aquest tast dels sentits el lligaven a la terra i a la gent amb qui havia conviscut sempre. Sense escarafalls, sense estridències. La seva connexió amb l’entorn i els seus veïns era persistent: el gust per la farigola florint-li als llavis i que inhalava oxigenant-li, amb l’aroma, conjuntament amb el tacte de les eines de l’hort entre els dits, els esquifits ulls que lluïen petits reflexos de pensament que concentrava en tot allò que observava o escoltava, en tot allò que feia. Al final d’aquest procés, solia aparèixer la paraula; més aviat escassa. El mot lògic, el so carregat de sentit.

Tot un luxe de singularitats petites i grans. Acostant-nos a les diminutes, ara, per exemple, a part de la seva filla Dolors i pocs més, ja no sentirem gaire més temps a dir “Canyllús”. També aquesta palatalització es perdrà. No solament passarà això en el diccionari oficial de la pronúncia del país sinó del diccionari més real, el del nostre viatge quotidià, el dels nostres passos en els llargs passejos del bosc, perseguint restes i paraules que només ell retenia i que sempre ens regalava generosament en el record, tot comentant i ensenyant coses que ens explicava arreu, especialment a les zones rurals, entre barraques i bosc, entre camps i forats i entre silencis. Una combinació d’elements que ell sempre volia lleugera, estel·lar de tan microscòpica, que solia emmarcar en el seu somriure murri, discret i respectuós, quan s’esplaiava en algun pessic de la seva existència. Li sortia aquella vena del mestre que sempre havia volgut ser. Un tenia la impressió que li feia una mica de recança, no sé el perquè, excedir-se, deslligar-se massa, desempallegar-se, de la terra que trepitjava.

“La seva connexió amb l’entorn i els seus veïns era persistent: el gust per la farigola florint-li als llavis i que inhalava oxigenant-li, amb l’aroma, conjuntament amb el tacte de les eines de l’hort entre els dits, els esquifits ulls que lluïen petits reflexos de pensament que concentrava en tot allò que observava o escoltava, en tot allò que feia.”

Segurament fou per aquesta voluntat persistent de resseguir les coses amb tots els sentits, d’encuriosir-s’hi, que li vingué la vocació tardana d’historiador, quan ja havia passat els 70 anys. De retop, durant tot el reguitzell d’anys que ens regalà al seu costat, ens traspassà una mica el seu cuquet a tota una colla de persones que, sempre que podíem, l’escoltàvem embadalits. Molts li agraíem, i li agraïm, la seva dèria historiadora i el seu exemple de contrastar-ho tot per intentar entendre una mica més el seu, el nostre, món de diari, de canvi permanent, i fer-ho des d’una perspectiva humana, d’home curiós, engrescat amb la vida.

Ramon Fons Vilardell

Captura de pantalla 2014-06-11 a les 17.48.44

 

 

 

Records del Lluís de cal Filosa, per Jordi Badia i Pujol

Fa quinze dies que es va morir el Lluís de cal Filosa. Tenia noranta-vuit anys. No feia gaire temps que me l’havia trobat que tornava de l’hort, amb la Felicitat, la seva dona. La meva mare m’explica que darrerament ell ja no hi podia anar a peu, però la seva filla, la Maria Dolors, l’hi acompanyava amb cotxe i, en acabat, pujaven tots tres.

Del Lluís, en recordo sobretot els anys que vam ser veïns. A casa seva, davant per davant de la meva, hi havia el molí, i sempre hi veies carros que hi duien el gra a moldre. Així que sorties al carrer el senties parlar amb els veïns o amb els pagesos del terme, amb aquella veu aguda, tothora entrebancada de rialles. Eren les rialles del fill petit de la masia de cal Filosa, amb aquell posat i aquell fer d’home de la terra. Era un pagès de cap a peus, com tants n’hi havia encara, a Callús. A final dels anys seixanta, aquest poble era un poble de pagès: els carrers eren de terra, la gent feia vida al carrer i tothom parlava català. Tot això es va anar acabant al tombant de decenni.

“Així que sorties al carrer el senties parlar amb els veïns o amb els pagesos del terme, amb aquella veu aguda, tothora entrebancada de rialles. Eren les rialles del fill petit de la masia de cal Filosa, amb aquell posat i aquell fer d’home de la terra. Era un pagès de cap a peus, com tants n’hi havia encara, a Callús.”

Però aquell pagès amagava una intensa, dura i amarga història. La vaig saber més tard: la història del Lluís Sala i Sala és la d’un home com tants, que es va trobar amb una guerra que no havia demanat. I ell va acabar lluitant al front anomenat «de l’est»: primer a la secció de metralladores i després a la de transmissions. A la retirada, el gener del 1939, s’ajunta amb tres companys, passen la frontera i comencen a voltar pels camps de concentració de l’estat francès. És el primer de sortir del seu camp i tornar a casa, en un viatge rocambolesc, acompanyat de capellans i contrabandistes. Un cop aquí, el 1940, l’escarn dels derrotats: és cridat a files i ha de fer el servei militar a la Corunya. En tornant, finalment, es pot casar amb la Felicitat.

“La història del Lluís Sala i Sala és la d’un home com tants, que es va trobar amb una guerra que no havia demanat.”

La crua història de la guerra i l’exili, la reviu als anys vuitanta, en un viatge amb els seus companys de transmissions. I la torna a explicar al seu nét, el Jordi Algué i Sala. El Jordi admet que va estudiar la carrera d’història per la passió amb què el Lluís li havia explicat les seves vivències. I, ara fa tres anys, el nét decideix d’aplegar la vida de l’avi en un documental, Transmissions. Memòries de Lluís Sala, que es va emetre al Canal 33 el 29 de març proppassat. És impagable, aquesta feina del nét, com també la col·laboració de la Fundació Aplicació (que no s’entendria sense la tenacitat d’en Ramon Fons), una feina que va fructificar en el documental i també en una rigorosa i completa pàgina web.

Bon viatge, Lluís. Em sentiré sempre acompanyat de la vostra vitalitat, la vostra perseverança i la vostra fidelitat. «No perdono», dèieu en el documental. I qui us ho pot retreure?

Jordi Badia i Pujol

Lluís Sala a l'hort que havia tingut la família a les hortes dels Manxons. Arxiu familiar.