El dia a dia d’un combatent republicà al twitter arriba al final

Destacades

El 15 de maig va acabar una de les feines de les quals me’n sento més satisfet, per la seva necessitat de constància i perseverància. Una constància i perseverància que poc tenen a veure amb les del seu protagonista, el soldat republicà Lluís Sala Sala, i el que hem narrat via tuiter i facebook: 771 dies al front i a l’exili des de l’abril de 1937 i al maig de 1939.

Aquesta satisfacció ho és també perquè aquest dietari quedarà escrit a la xarxa, sota les etiquetes #LluisSalaDietari #27div, una informació socialitzada i memòria compartida: 238 tuits, més de 43.000 caràcters, un tuit de mitjana cada 3 dies i 41 piulades compartides amb imatges, fotos i documents. 

Aquest exercici ens ha permés, entre d’altres, copsar la temporalitat dels ritmes de la guerra, com ja explicava George Orwell en el seu “Homenatge a Catalunya”: l’aborriment del front, lluny de tota heroïcitat i epopeia. Del que passa a primera línea de foc quan sembla que res hi passa. Dels 771 dies de viatge, l’avi no va estar gaire més de 10 dies en combat directe. La resta vagar, errar, llargues caminades, i pujar i baixar de camions que els transportaven amuntegats a indrets dels que després de fer quilòmetres tornaven sense més, i precisament això, tornar, era el millor que els hi podia passar.

Innebitable també emmirallat-te en aquests dos anys i veure el que hacanviat el teu entorn en tant temps : dues mudances, tres canvis de feina, canvis de relacions, una república proclamada, eleccions, canvis de governs, judicis, lligues del Barça… Fins i tot tuiter ha doblat el nombre dels caràcters en aquest període, cosa que ens ha permés poder narrar amb més fluïdesa els fets.

Però entre tots ells, el record de la dona que va acompanyar el meu avi durant gairebé 75 anys. La meva àvia, Felicitat Baraldés Porti, va morir just dos mesos i mig abans d’acabar aquest viatge que hem fet coincidir amb els 80 anys dels fets que hem explicat, dia a dia.

De tots els tuits, el que ha tingut més impressions va ser el primer, del dia 5 d’abril de 2017, d’entre tot el que ha obtingut més likes, el del passat 3 de maig de 2019, mentre que el tuit sense imatges més difós va ser el del 25 de novembre de 2018.

Un cop acabat aquest dietari, el compte a partir d’ara es tranforma en un altre projecte que iniciarem aviat, també relacionat amb el protagonista Lluís Sala i Sala i la seva vida de combatent i historiador. Però no creieu, ja estic pensant en una nova edició del dietari, coincidint potser en els 85, 90 o centenari de la Guerra Civil (el 2036!) en una versió més extesa i completa de les vivències de l’avi.

Diu la Marta Marín-Dòmine que “Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys”. La memòria de l’avi sobre la guerra era un gran erratge, un viatge, d’un pagès que mai havia sortit del seu paisatge quotidià, i potser d’aquesta nova experiència per ell va sorgir la necessitat d’anotar cada dia, els paisatges per on errava, els llocs on dormia, els moments que vivia, sabent que si tenia la sort de tornar i tornava, hauria de compartir aquestes vivències.

Felicitat Baraldés Purtí (1922-2019)

Destacades

El passat dijous 28 de febrer va morir a Súria Felicitat Baraldés Purtí als 96 anys. Vídua de Lluís Sala Sala de Callús, protagonista del documental “Transmissions” i sergent de la 27Div. Felicitat Baraldés Purtí també és protagonista del documental en el qual en explica com el seu germà Ton va morir en els combats del Front del Segre, prop de La Sentiu i com la família segueix sense saber, 80 anys després, on va ser enterrat. 

Publiquem el text que es va llegir al final del seu funeral i que pretèn ser un homenatge a totes les dones de la seva generació.

“Gràcies a tota la família i amics per venir.

La Felicitat com el seu nom diu era una dona feliç, va viure una vida plena, i també era una dona forta, com les dones de la seva generació. Aquests darrers dies semblava voler aferrar-se a la vida. Va ser un dona d’una generació que les va passar de tots colors i va saber tirar endavant amb una forta resiliència, sobreposant-se a diversitats i dificultats.

Una generació que anava a peu a l’escola, ella amb les seves germanes, des de Cal Saleta fins a Santpedor, que ajudava fer feines del camp i del bestiar a la resta de la família. Va poder anar a Barcelona a veure les llums de l’exposició del 29, acompanyada de la mestra amb la mestra Doña Juanita, allotjant-se a casa seva, una cosa impensable avui dia i aprendre el català durant la Segona República.

Va ser una generació de dones que va haver d’enviar els seus fills i germans als fronts de la Guerra, molts dels quals no van tornar mai, com el seu estimat germà Ton, i que van haver de callar durant la postguerra, sobrevivint com es podia i criant uns fills i filles amb la certesa clara que, com cantava Raimon, no eren “d’eixe món”.

Una generació de dones de pagès que van anar a viure al poble, la felicitat amb el Lluïset de Cal Filosa va tenir una filla, quan encara es tenien a casa amb l’ajuda del metge, amb els perills que això comportava i es banyaven els nens sense aigua corrent, només amb una palangana.

Una generació que va haver de treballar molt, a casa, al negoci familiar, a la fàbrica i sinó n’hi hagués prou anant a fer botifarres, com feia l’àvia quan es matava el porc a Cal Magí, Cal Francisquet, El Cortès o a la Torre del Riera.

Les feines les compatibilitzaven amb l’hort, sembrant, regant, triant mongetes tendres i desgranant pèsols, faves i magranes. Vivien a Callús, però l’ànima de pagès no l’havien perdut mai i van inventar el reciclatge molt abans d’aquestes campanyes d’avui en dia que ens diuen que “cada cosa al seu lloc”.

Amb la jubilació amb l’avi van recórrer els indrets de la guerra, fent memòria abans que ningú. Van poder viatjar per Europa, veure la Margaret Thatcher, el Mur de Berlin encara dempeus o passejar-se pel Danubi en barca. Amb els nets sempre hi tenies una rialla, un caliu i t’estimàvem moltíssim.

Aquests darrers anys a Súria, has estat recolzada més que mai per la teva filla que t’ha cuidat com ningú i ens hem pogut fer moltes hores companyia. Amb les amigues i les tietes al vespre jugàveu al domino i a l’estiu passat encara vas poder anar al Pla del Lledoners a reivindicar la llibertat.

Cada cop que algú se’n va marxa una manera de veure el món, amb un llenguatge propi, singular i genuí. Et trobarem molt a faltar. T’estimem i descansa en pau.”

D0qn3DbXQAAynwh

 

Als 80 anys de la retirada del Front d’Aragó de la 27Div

Destacades

El dia 27 de març de 1938 l’exèrcit franquista arriba a Massalcoreig, primera localitat catalana ocupada pels feixistes.

En aquell mateix moment, restes de la 27 Div, entre elles la 122 Brigada Mixta, es troben encara al centre de la província de Terol, a tocar del front, cada vegada més aïllats de la resta de l’Exèrcit de l’Est.

DGKMaqRW0AAoHQT

DUuGSlxUMAAvbbL

A l’últim moment, el dia 28 d’abril, les restes de l’exèrcit republicà comencen una heroica retirada en camions, que durarà més de 36 h, més de 400 km, gairebé sense descans.

El que no saben els soldats de la Bruixa és que el destí final del seu viatge és el mateix que acaben de deixar: la primera línia de front. Aquesta vegada a la defensa de Lleida.

Els dies 28 i 29 d’abril intentarem resseguir aquest mateix recorregut a tuiter amb el hashtag #80anysretiradaArago

Amb el FrotnEn vermell la línia de front aproximada (27 de març de 1938). En verd el recorregut dels homes de la 122BM de la 27Div.

Segueix el dia a dia d’un combatent republicà al twitter @transdocumental

Destacades

Enguany es commemora el 80è aniversari de la Guerra Civil. Coincidint amb l’efemèride del 5 d’abril de 1937, dia en què Lluís Sala és cridat a files, el compte de twitter @transdocumental ha començat a piular el dietari que va deixar escrit just acabada la guerra, a partir d’anotacions fetes sobre el terreny.

El projecte finalitzarà el maig de 2019 i cada piulada coincidirà amb el 80è aniversari en què fou escrita. Així, podrem seguir el recorregut de Lluís Sala pels principals escenaris del front de l’Aragó, Segre i Ebre, sempre dins la 122BM integrada dins la 27a Divisió, coneguda com la Bruixa. Les úniques llicències permeses seran la inclusió de fotografies del fons personal i material de l’època del protagonista.

Les piulades es poden seguir també a través dels hashtags #LluisSalaDietari i #27div 

Gràcies per seguir-nos @transdocumentalLLuis Sala

29 de juny de 2015, Transmissions disponible a la xarxa

Destacades

El 29 de juny de 1915 va néixer Lluís Sala Sala a la masia de Cal Filosa de Callús. Coincidint amb el centenari del seu naixement posem en obert a la xarxa el documental al complert, que podeu veure aquíTransmissionsTOT CENTENARIboonline

Transmissions és un documental de la FUNDACIÓ APLICACIÓ DE CALLÚS. Direcció i producció: JORDI ALGUÉ SALA. Realització i edició: NÚRIA CAMPABADAL TURMO. Guió: JORDI ALGUÉ i NÚRIA CAMPABADAL. Directora de fotografia: CRISTINA PÉREZ RUIZ. So directe: JOAN RIBA ROQUE. Música: JOSEP SALA COLOM. Post-producció de so: PERE JURADO PAREDES. Assessorament i entrevistes: YOLANDA VIÑALS VERDES. Documentació: ROBERTA TENCI. Disseny gràfic: JUSTO NIETO ARMUÑA.

Anotació

“Un documental emotiu i molt intel·ligent. La personalitat de l’avi del director ens recorda a la Maria Ros de La Plaga. Una d’aquelles persones que transmet immediatament una vida plena de circumstàncies extraordinàries i d’una emotivitat en primer terme impactant.”

          Àlex Gorina, La Finestra Indiscreta.

El documental

Destacades

El meu avi té 97 anys i és un apassionat de la història. De la història del seu poble, Callús, i de la guerra civil, en què va combatre gairebé dos anys. Des de petit el recordo estudiant-la i, amb els anys, n’ha fet el leitmotiv de la seva vida. El meu avi i tres companys més, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras, van fer la guerra en vàries seccions de transmissions de la 27a divisió, la Bruixa, que va participar en les principals batalles del conflicte.

A principi dels vuitanta, durant la transició, els quatre amics es retrobaren i decidiren revisitar els espais on havien combatut feia més de quaranta anys, en un exercici de reconstrucció de la seva memòria personal. Avui, al cap de trenta anys, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras són morts, i el meu avi gairebé no pot viatjar.

Decidim visitar aquests espais tot proposant una reflexió sobre els processos de recuperació que s’han dut a terme. Què en queda avui en dia? Com es construeix la memòria personal i col·lectiva? S’ha fet prou en democràcia per recuperar de l’oblit dels vençuts? Com afecta això a la societat actual?

 

LLUÍS SALA SALA. Callús, Bages, 1915-2014

Destacades

1A102

 

Va néixer a la casa de Cal Filosa, dins el terme municipal de Callús, en el si d’una família pagesa dedicada al conreu de cereals i a la vinya. És el petit de 5 germans. La seva infància transcorre entre la casa pairal i el poble, on va a l’escola fins als 14 anys. Durant la República, la família pertany al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires i el meu avi simpatitza amb els anhels i esperances de progrés social que anuncia el nou règim.

Amb l’esclat de la guerra,és cridat a files, l’abril de 1937, i s’integra al segon batalló de la 122 Brigada Mixta de la 27a Divisió amb la qual participarà a les principals ofensives del front de l’Est: Belchite, Jaca, Terol, el Merengue, i l’Ebre; primer, a la secció de metralladores i, després, dins la secció de TRANSMISSIONS, obtenint el grau de sergent. Al gener de 1939, amb la retirada de l’exèrcit republicà coincideix amb els altres tres companys, el Pessarrodona, el Farreras i el Tista, i junts creuen la frontera per Saint Laurent de Cerdans, on és internat, juntament amb els seus companys, al camp de concentració habilitat per a fer front a l’arribada de milers de refugiats. A finalde febrer, la majoria dels retinguts són traslladats a l’interior de França, al camp de Septfonds, que consta ja d’unes infraestructures més consolidades.

Gràcies als contactes amb un diputat comunista francès, aconsegueix ser un dels primers presoners que pot sortir del camp i tornar a casa, després d’un rocambolesc viatge, acompanyat de capellans i contrabandistes. L’any 1940 és cridat a files per a fer el servei militar amb l’exèrcit de Franco a La Coruña. A la tornada, es casa amb Felicitat Baraldés i viuen a Callús; tenen una filla, i combina els treballs a la fàbrica amb l’explotació d’un molí familiar.

Amb el pas dels anys, el Lluís es comença a interessar per la Guerra Civil i, a partir dels anys 70, juntament amb d’altres supervivents de la seva divisió, visiten diferents  fronts i escenaris bèl·lics. Actualment viu a Callús i la seva vida transcorre entre l’hort, la llar dels jubilats, els llibres i la memòria d’una vida intensa. Lluís Sala va morir a Manresa l’11 de maig de 2014.

El que n’ha dit la premsa…

Destacades

Dijous, 24 d’octubre, Transmissions va ser al programa Connexió Barcelona, a la secció In Situ amb Marta Ballesta. A l’espera de poder penjar el vídeo us deixem amb l’enllaç de BTV.

http://www.btv.cat/alacarta/de-visita/26962/?v=1382899885

Captura de pantalla 2013-10-27 a les 23.07.38

 

Dissabte 19 d’octubre, obrim la secció Cultura del diari ARA.

ara_1382133602-36baixaret

En motiu de l’estrena del dia 18 al Museu d’Història de Catalunya, el programa “La Finestra Indiscreta” (13-9-13) de Catalunya Ràdio, dirigit per l’Àlex Gorina, va fer menció del documental Transmissions.

Us deixem l’àudio perquè en pugueu escoltar la crítica.

 

 

 

 

Els companys de viatge

Destacades

LLUÍS PESSARRODONA JORDANA. Castelltallat, Sant Mateu de Bages, 1910.

 Va néixer al nucli Castelltallat, dins l’actual terme de Sant Mateu de Bages l’any 1910, sent el segon de vuit germans. El seu pare feia de carboner i amb la família es va traslladar, l’any 1914, a viure a Súria. El Lluís va estudiar uns pocs anys a l’escola del Poble Vell, on va aprendre a llegir i escriure, però de seguida va abandonar els estudis per ajudar el seu pare a les feines del bosc.

Just abans de ser cridat a files, l’any 1937, es casa amb Antònia Riera Gall, de Callús. Un cop incorporat a l’exèrcit republicà, el mes de juliol, és destinat a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 brigada Mixta de la 27a Divisió, on assolirà el grau de sergent. Allí coincideix, primer, amb en Joan Farreras i, després, amb el Tista, incorporat a la Lleva del Biberó. Durant la retirada, es troben amb en Lluís Sala i passen junts a França, per Saint Laurent de Cerdans i, finalment, són internats al camp de Septfons. Després ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que pot tornar a casa durant l’any 1940.

Tot i que part de la seva família es va haver d’exiliar a França, el Lluís s’instal.la a Súria on treballa de recader i en una serradora del poble. Més tard entra com a jardiner a les mines de potassa. L’any 1953 nasqué la seva única filla, l’Herminia. En Lluís Pessarrodona va viure a Súria fins pocs anys abans de morir, l’any 2004, a la ciutat de Terrassa.

 

JOAN FARRERAS CUSCÓ. Vallirana, Baix Llobregat, 1915.

És el germà gran d’una família de tres. Va néixer l’any 1915 al barri de Les Casetes de de Vallirana. Va estudiar a la població veïna de Cervelló i va començar a treballar ajudant el seu pare fent de pagès, ofici que combinava amb el d’escorxador de porcs, a les nits, per les masies del poble.

Fou cridat a files a l’abril del 37 –era de la lleva del 36- i es va incorporar a la secció de TRANSMISSIONS del quart batalló de la 122 Brigada Mixta, dins de la 27a Divisió. Com a caps superiors va tenir el sergent Lluis Pesarrodona, i el sergent Joan Grau, i, al cap de poc, fou nomenat caporal.

Durant la retirada, amb els altres tres companys, va passar cap a França per Saint Laurent de Cerdans i, després, fins a Septfonds on va estar tancat en el camp de concentració fins que va retornar a l’estat espanyol. Un cop a Espanya va ser reclòs al manicomi de Reus com a presoner, d’on va ser alliberat després d’obtenir un salvo conducte.

En el seu retorn a Vallirana, coneix la defunció del seu germà mitjà, de la Lleva del Biberó, mort al poc temps del seu retorn de la Guerra Civil, a causa de les seqüeles de la guerra. Es casa, té dos fills i treballa en diversos oficis: pagès, paleta, i metal·lúrgic fins que es va jubilar. En Joan Farreras no es va retrobar amb els seus antics companys de guerra fins l’any 1981. Va morir l’any 1992 pocs dies abans de complir els 77 anys, a la mateixa població que el va veure néixer.

 

 

JOAN BAPTISTA GARCÍA ARGÜELLES – “TISTA”. Santa Rosa, Mieres, Astúries, 1920.

És el tercer membre d’una família de quatre germans dedicada a la mineria. A final de la dècada dels 20, el pare es traslladà a treballar a Beceit (Aragó) i, poc temps després s’hi uní tota la família. Al cap de pocs mesos es traslladaren fins a Súria, on el pare va començar a treballar a la mina de potassa. A inici dels anys 30, amb 12 anys d’edat, el Joan Baptista entra d’aprenent a la fusteria Sibila-Santamaria i combina aquesta feina amb l’escola, primer, i, després, amb l’ofici de barber.

Els primers anys de la guerra, el Tista els viu com una aventura i, fins i tot, intenta entrar voluntari a l’aviació, però el seu pare li ho impedeix. L’abril del 1938 és cridat a files, dins la coneguda com la Lleva del Biberó. Al front, coincideix amb el Farreras i Lluís Pessarrodona, de Súria, deu anys més gran que ell, qui el fa entrar a la secció de TRANSMISSIONS. Participa a les batalles de el Merengue i l’Ebre.

Durant la retirada, els 3 companys es troben amb Lluís Sala i passen junts la frontera per Saint Laurent de Cerdans i, després, són internats  a Septfonds. Posteriorment, en Tista ingressa en un batalló de treball a Caylús, fins que l’any 1940 pot tornar a Súria. Allà es casa, té un fill i una filla i treballa de fuster fins a la jubilació. A Súria es retroba amb el Lluís Pessarrodona i amb en Lluís Sala i  comencen junts a recórrer els espais on havien combatut durant la guerra. A l’any 1981 decideix agafar el llistat de telèfons de Vallirana i provar de localitzar al vell amic Ferreras, de qui fa més de 40 anys que no en té cap notícia. Aquest és l’inici del documental TRANSMISSIONS i de la història d’un retrobament marcat per la recerca de la memòria i l’amistat.

En Joan Baptista García Argüelles, Tista, va morir a Súria l’any 2004.

 

FELICITAT BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1922.

La Felicitat Baraldés és la meva àvia. Va néixer l’any 1922 a Santpedor, a la masia de Cal Saleta. Era la segona de… sis, set germans… Ella mateixa es descompta quan li preguntem. El seu germà gran, amb qui es portava poc més d’un any, va morir a la batalla del Merengue l’any 1938 i, després, els seus pares encara van tenir una altre filla, és a dir que de fet eren set germans.

De petita va anar a l’escola a Santpedor i treballava a casa seva en les feines agrícoles. Després va aprendre a cosir. Un cop acabada la guerra, va començar a festejar amb el meu avi i es van casar quan va tornar del servei, l’any 1943. Aleshores van instal·lar-se a Callús, on tenien un molí de gra en una casa del carrer Montserrat. L’any 1946 va néixer la seva única filla, la meva mare. A casa de la meva àvia no van saber mai on va ser enterrades les despulles del seu germà.

 

ANTON BARALDÉS PORTÍ. Santpedor, 1920.

Era l’hereu de la casa de Cal Saleta, una masia prop de Santpedor, on va néixer l’any 1920. De petit va anar a l’escola a Santpedor. Quan va esclatar la guerra tenia 16 anys.

Va ser mobilitzat l’abril de 1938, amb la lleva del Biberó. Després d’un dia d’instrucció a la caserna Carles Marx de Barcelona, va ser enviat a Vic. A final d’abril, es destinat al front del Segre, dins la 60a Divisió. L’Anton envia cartes a la família des de Tàrrega, el Palau d’Anglesola i Ivars d’Urgell, des d’on, el dia 15 de maig, va escriure la darrera. El 22 de maig comença el combat del Merengue i, al dia següent, mor a la batalla, a prop de la Sentiu. La família mai ha sabut on va ser enterrat.

 

Projecció de “Transmissions” a Tortosa

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” torna a les Terres de l’Ebre. El proper dijous 16 de novembre a les 17h, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, dins de les IIIes Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, projectarem el documental i parlarem de cinema i Guerra Civil, juntament amb Oriol Gracià, periodista i Isona Passola, directora de l’Acadèmia del CinemaCatalà. També presentarem la transcripció del dietari de Lluís Sala que podeu seguir al twitter @transdocumental.

CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017CDR TRIPTIC JORNADES PATRIMONI LITERARI EBRENC 2017

Projecció de “Transmissions” a l’Arizona State University

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” creua fronteres i oceans i es presenta, el proper 15 de novembre, a la Arizona State University dins del festival SPAGrad, organitzat per la School of International Letters and Cultures. Una mostra en la qual es projectaran diversos films relacionats amb la cultura llatina.

El documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” cruza fronteras y océanos y se presenta, el próximo 15 de Noviembre, en la Arizona State University dentro del festival SPAGrad, organitzado por la School of International Letters and Cultures. Una muestra en la que se proyectarán varios films relacionados con la cultura latina.

SPAGrad_FilmFestivalbaixa

21 de juny – Ruta “La guerra a la reraguarda” i projecció del documental

Transmissions CENTENARI lluis sala

Aquest diumenge 21 de juny ens unim per la memòria històrica de la Guerra Civil. Coincidint amb el mes del centenari  del naixement de Lluís Sala Sala (Callús, 1915-2014), tornem a realitzar el doble programa de ruta per Gràcia i projecció del documental. Aquest serà un dels primers actes que anirem programant al llarg d’aquest any per a commemorar els cent anys del naixement de Lluís Sala, el 29 de juny de 1915.

Un recorregut històric a càrrec d’ANDRONAcultura, que posarà en valor la vida de reraguarda durant la contesa al barri de Gràcia i seguidament, a la galeria Untitledbcn, projecció del documental “Transmissions”, de l’historiador i documentalista, Jordi Algué Sala, director del documental que ens acosta el particular testimoni del seu avi.

Preu: 12 €. Cal una reserva prèvia abans de dissabte 20 de juny a: 

info@andronacultura.com

La ruta “La Guerra a la reraguarda” s’inicia als Jardinets de Gràcia, davant de l’edifici que albergà la Junta de Defensa Passiva de Catalunya. La primera aturada serà a la cantonada del carrer Perill amb carrer Venus, escenari dels bombardejos al barri, i seguidament partirem cap a la Plaça del Raspall on tractarem la construcció de refugis. La següent aturada serà a Travessera de Gràcia, on aprofundirem en temes com la indústria armamentística al barri i l’avituallament de la població en temps de guerra. Finalment, acabarem a la Plaça del Diamant on plantejarem l’estat actual de la qüestió en matèria de difusió de la memòria històrica de la Guerra Civil.

“Transmissions” recupera el testimoni d’un dels darrers supervivents de la Guerra Civil. En Lluís Sala té 98 anys i va fer la Guerra Civil a la 27a Divisió, enquadrat en una secció de transmissions i participant a les principals batalles. A partir dels anys 70 es comença a interessar per la guerra i n’acaba fent un dels principals leitmotivs. “Transmissions” també és una reflexió sobre els processos de memòria històrica realitzats al nostre país i un homenatge als pioners de la seva recuperació a partir dels anys setanta i vuitanta.

Una magnífica oportunitat per honrar qui va combatre la injustícia de la guerra, i rebutjar un cop més l’oblit que s’ha imposat sobre la memòria d’una generació que alguns voldrien obviar com si mai hagués existit.

Transmissions a Sant Joan de les Abadesses

Aquest dissabte, 18 d’octubre, a les set de la tarda, presentem el documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala” al Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.

Coincidint amb el segon aniversari de l’estrena a Callús portem l’audiovisual a un dels indrets que marcà el camí de retorn a través dels Pirineus del protagonista del documental, Lluís Sala.

Us hi esperem!

Cartel Transmissions 2vers. 101013 sin logos