El documental

Destacades

El meu avi té 97 anys i és un apassionat de la història. De la història del seu poble, Callús, i de la guerra civil, en què va combatre gairebé dos anys. Des de petit el recordo estudiant-la i, amb els anys, n’ha fet el leitmotiv de la seva vida. El meu avi i tres companys més, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras, van fer la guerra en vàries seccions de transmissions de la 27a divisió, la Bruixa, que va participar en les principals batalles del conflicte.

A principi dels vuitanta, durant la transició, els quatre amics es retrobaren i decidiren revisitar els espais on havien combatut feia més de quaranta anys, en un exercici de reconstrucció de la seva memòria personal. Avui, al cap de trenta anys, el Tista, el Pessarrodona i el Farreras són morts, i el meu avi gairebé no pot viatjar.

Decidim visitar aquests espais tot proposant una reflexió sobre els processos de recuperació que s’han dut a terme. Què en queda avui en dia? Com es construeix la memòria personal i col·lectiva? S’ha fet prou en democràcia per recuperar de l’oblit dels vençuts? Com afecta això a la societat actual?

 

LLUÍS SALA SALA. Callús, Bages, 1915-2014

Destacades

1A102

 

Va néixer a la casa de Cal Filosa, dins el terme municipal de Callús, en el si d’una família pagesa dedicada al conreu de cereals i a la vinya. És el petit de 5 germans. La seva infància transcorre entre la casa pairal i el poble, on va a l’escola fins als 14 anys. Durant la República, la família pertany al sindicat agrícola de la Unió de Rabassaires i el meu avi simpatitza amb els anhels i esperances de progrés social que anuncia el nou règim.

Amb l’esclat de la guerra,és cridat a files, l’abril de 1937, i s’integra al segon batalló de la 122 Brigada Mixta de la 27a Divisió amb la qual participarà a les principals ofensives del front de l’Est: Belchite, Jaca, Terol, el Merengue, i l’Ebre; primer, a la secció de metralladores i, després, dins la secció de TRANSMISSIONS, obtenint el grau de sergent. Al gener de 1939, amb la retirada de l’exèrcit republicà coincideix amb els altres tres companys, el Pessarrodona, el Farreras i el Tista, i junts creuen la frontera per Saint Laurent de Cerdans, on és internat, juntament amb els seus companys, al camp de concentració habilitat per a fer front a l’arribada de milers de refugiats. A finalde febrer, la majoria dels retinguts són traslladats a l’interior de França, al camp de Septfonds, que consta ja d’unes infraestructures més consolidades.

Gràcies als contactes amb un diputat comunista francès, aconsegueix ser un dels primers presoners que pot sortir del camp i tornar a casa, després d’un rocambolesc viatge, acompanyat de capellans i contrabandistes. L’any 1940 és cridat a files per a fer el servei militar amb l’exèrcit de Franco a La Coruña. A la tornada, es casa amb Felicitat Baraldés i viuen a Callús; tenen una filla, i combina els treballs a la fàbrica amb l’explotació d’un molí familiar.

Amb el pas dels anys, el Lluís es comença a interessar per la Guerra Civil i, a partir dels anys 70, juntament amb d’altres supervivents de la seva divisió, visiten diferents  fronts i escenaris bèl·lics. Actualment viu a Callús i la seva vida transcorre entre l’hort, la llar dels jubilats, els llibres i la memòria d’una vida intensa. Lluís Sala va morir a Manresa l’11 de maig de 2014.