Felicitat Baraldés Purtí (1922-2019)

Destacades

El passat dijous 28 de febrer va morir a Súria Felicitat Baraldés Purtí als 96 anys. Vídua de Lluís Sala Sala de Callús, protagonista del documental “Transmissions” i sergent de la 27Div. Felicitat Baraldés Purtí també és protagonista del documental en el qual en explica com el seu germà Ton va morir en els combats del Front del Segre, prop de La Sentiu i com la família segueix sense saber, 80 anys després, on va ser enterrat. 

Publiquem el text que es va llegir al final del seu funeral i que pretèn ser un homenatge a totes les dones de la seva generació.

“Gràcies a tota la família i amics per venir.

La Felicitat com el seu nom diu era una dona feliç, va viure una vida plena, i també era una dona forta, com les dones de la seva generació. Aquests darrers dies semblava voler aferrar-se a la vida. Va ser un dona d’una generació que les va passar de tots colors i va saber tirar endavant amb una forta resiliència, sobreposant-se a diversitats i dificultats.

Una generació que anava a peu a l’escola, ella amb les seves germanes, des de Cal Saleta fins a Santpedor, que ajudava fer feines del camp i del bestiar a la resta de la família. Va poder anar a Barcelona a veure les llums de l’exposició del 29, acompanyada de la mestra amb la mestra Doña Juanita, allotjant-se a casa seva, una cosa impensable avui dia i aprendre el català durant la Segona República.

Va ser una generació de dones que va haver d’enviar els seus fills i germans als fronts de la Guerra, molts dels quals no van tornar mai, com el seu estimat germà Ton, i que van haver de callar durant la postguerra, sobrevivint com es podia i criant uns fills i filles amb la certesa clara que, com cantava Raimon, no eren “d’eixe món”.

Una generació de dones de pagès que van anar a viure al poble, la felicitat amb el Lluïset de Cal Filosa va tenir una filla, quan encara es tenien a casa amb l’ajuda del metge, amb els perills que això comportava i es banyaven els nens sense aigua corrent, només amb una palangana.

Una generació que va haver de treballar molt, a casa, al negoci familiar, a la fàbrica i sinó n’hi hagués prou anant a fer botifarres, com feia l’àvia quan es matava el porc a Cal Magí, Cal Francisquet, El Cortès o a la Torre del Riera.

Les feines les compatibilitzaven amb l’hort, sembrant, regant, triant mongetes tendres i desgranant pèsols, faves i magranes. Vivien a Callús, però l’ànima de pagès no l’havien perdut mai i van inventar el reciclatge molt abans d’aquestes campanyes d’avui en dia que ens diuen que “cada cosa al seu lloc”.

Amb la jubilació amb l’avi van recórrer els indrets de la guerra, fent memòria abans que ningú. Van poder viatjar per Europa, veure la Margaret Thatcher, el Mur de Berlin encara dempeus o passejar-se pel Danubi en barca. Amb els nets sempre hi tenies una rialla, un caliu i t’estimàvem moltíssim.

Aquests darrers anys a Súria, has estat recolzada més que mai per la teva filla que t’ha cuidat com ningú i ens hem pogut fer moltes hores companyia. Amb les amigues i les tietes al vespre jugàveu al domino i a l’estiu passat encara vas poder anar al Pla del Lledoners a reivindicar la llibertat.

Cada cop que algú se’n va marxa una manera de veure el món, amb un llenguatge propi, singular i genuí. Et trobarem molt a faltar. T’estimem i descansa en pau.”

D0qn3DbXQAAynwh