El dia a dia d’un combatent republicà al twitter arriba al final

Destacades

El 15 de maig va acabar una de les feines de les quals me’n sento més satisfet, per la seva necessitat de constància i perseverància. Una constància i perseverància que poc tenen a veure amb les del seu protagonista, el soldat republicà Lluís Sala Sala, i el que hem narrat via tuiter i facebook: 771 dies al front i a l’exili des de l’abril de 1937 i al maig de 1939.

Aquesta satisfacció ho és també perquè aquest dietari quedarà escrit a la xarxa, sota les etiquetes #LluisSalaDietari #27div, una informació socialitzada i memòria compartida: 238 tuits, més de 43.000 caràcters, un tuit de mitjana cada 3 dies i 41 piulades compartides amb imatges, fotos i documents. 

Aquest exercici ens ha permés, entre d’altres, copsar la temporalitat dels ritmes de la guerra, com ja explicava George Orwell en el seu “Homenatge a Catalunya”: l’aborriment del front, lluny de tota heroïcitat i epopeia. Del que passa a primera línea de foc quan sembla que res hi passa. Dels 771 dies de viatge, l’avi no va estar gaire més de 10 dies en combat directe. La resta vagar, errar, llargues caminades, i pujar i baixar de camions que els transportaven amuntegats a indrets dels que després de fer quilòmetres tornaven sense més, i precisament això, tornar, era el millor que els hi podia passar.

Innebitable també emmirallat-te en aquests dos anys i veure el que hacanviat el teu entorn en tant temps : dues mudances, tres canvis de feina, canvis de relacions, una república proclamada, eleccions, canvis de governs, judicis, lligues del Barça… Fins i tot tuiter ha doblat el nombre dels caràcters en aquest període, cosa que ens ha permés poder narrar amb més fluïdesa els fets.

Però entre tots ells, el record de la dona que va acompanyar el meu avi durant gairebé 75 anys. La meva àvia, Felicitat Baraldés Porti, va morir just dos mesos i mig abans d’acabar aquest viatge que hem fet coincidir amb els 80 anys dels fets que hem explicat, dia a dia.

De tots els tuits, el que ha tingut més impressions va ser el primer, del dia 5 d’abril de 2017, d’entre tot el que ha obtingut més likes, el del passat 3 de maig de 2019, mentre que el tuit sense imatges més difós va ser el del 25 de novembre de 2018.

Un cop acabat aquest dietari, el compte a partir d’ara es tranforma en un altre projecte que iniciarem aviat, també relacionat amb el protagonista Lluís Sala i Sala i la seva vida de combatent i historiador. Però no creieu, ja estic pensant en una nova edició del dietari, coincidint potser en els 85, 90 o centenari de la Guerra Civil (el 2036!) en una versió més extesa i completa de les vivències de l’avi.

Diu la Marta Marín-Dòmine que “Qui erra recorda els paisatges, qui arrela recorda els anys”. La memòria de l’avi sobre la guerra era un gran erratge, un viatge, d’un pagès que mai havia sortit del seu paisatge quotidià, i potser d’aquesta nova experiència per ell va sorgir la necessitat d’anotar cada dia, els paisatges per on errava, els llocs on dormia, els moments que vivia, sabent que si tenia la sort de tornar i tornava, hauria de compartir aquestes vivències.