II – Per fer una reflexió sobre els processos de memòria.

“La guerra, pels que la vàrem viure, va ser cruel. Però la postguerra va ser una lluita continua per aixecar un xic el cap. I no crec que cap altra raó hagi sigut la causa d’oblidar unes persones que formàvem una família. Però que dic… oblidar, no, això no. Almenys jo he tingut molts moments en què tenia present un record, un fet o un parlar amb algun company i dius: <<Sí, jo era a l’Ebre, tenia un amic que això o allò…>> i aleshores hi dedicaves uns moments.”    Joan Baptista García Argüelles, Tista. Maig de 1981

 Lluís Pessarrodona, al centre, a Súria durant els anys 50.

“La UCD va fer lleis de reparació, molt modestes, poc dotades econòmicament. I sembla que els que les van redactar, franquistes tardans ràpidament reconvertits a liberals, no eren conscients de debò de quin era l’abast de la repressió d’aquell règim que havien defensat (…) Quan arriba el partit socialista, en bona mesura té els mateixos prejudicis. La sensació que tenen és que no ha estat tant.”

“S’obren els arxius, per primera vegada són accessibles, es comencen a fer tesis doctorals i conferències, cicles i pel·lícules sobre franquisme, dictadura… Però no hi ha una política oficial que ho empenyi, de manera que tot queda en iniciatives individuals o màxim iniciatives d’ajuntaments concrets que, per exemple, quan arriba l’any 86 decideixen que commemoren el 50è aniversari de la Guerra Civil, però hi ha ajuntaments que no ho fan. N’hi ha que ho fan el 89, en el 50è aniversari del final, i n’hi ha que no ho fan. I els uns per els altres l’estat continua sense fer-ho.”  Martí Marín Corbera. Setembre de 2012.

Lluís Sala a les ruïnes de Corbera d'Ebre, setembre de 1995.

“Som hereus d’una etapa obscura en tots els sentits. Obscura a nivell de les llibertats democràtiques i demés, com és el franquista, però també obscura en la imposició del silenci, sobretot dels vençuts. Si bé els suposadament vencedors van tenir una època en què van poder vanagloriar-se d’aquella victòria, les famílies dels que havien estat al bàndol perdedor es van obligades a viure en el silenci, perquè parlar-ne et podia costat la llibertat sinó la vida… I és cert que aquesta herència ha pesat molt.”   David Tormo Benavent. Juliol de 2012

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>